Els aforats del Barça

Les imatges van fer la volta al món. El maig passat, al camp del Llagostera, durant un partit de play-off d'ascens a segona divisió, una dona feia gestos simiescos i vociferava insults racistes contra Koné, jugador negre del Racing de Santander. L'endemà mateix d'aquests fets, tan lamentables com sabudament habituals en tots els estadis de futbol, es va fer públic que aquella racista era una treballadora del Museu del FC Barcelona.

En una reacció molt ràpida, el FC Barcelona va acomiadar aquella dona del seu lloc de feina. Ho va fer en virtut del punt 4.14 d'un codi ètic que des del setembre del 2010 castiga aquest tipus de conductes entre els treballadors, directius, socis i proveïdors del FC Barcelona. Aquest punt en concret sanciona la “discriminació per raons de gènere, raça, color, nacionalitat, creença, religió, opinió política, orientació sexual, minusvalidesa o qualsevol altra circumstància personal protegida pel dret”. Però ha quedat clar que el 4.14 és paper mullat, pura ornamentació hipòcrita. Només serveix per sancionar la base piramidal de la institució barcelonista. Mentrestant, la noblesa del club (directius i jugadors) queda aforada. La prova és que el FC Barcelona està patrocinat per la dictadura islàmica de Qatar, un país denunciat per Amnistia Internacional per degradar els treballadors immigrants a condicions de semiesclavitud, per abonar la violència contra les dones, per negar tot dret democràtic... A l'espera de fitxar un futbolista (Luis Suárez) que té l'estranya virtut de recordar-nos el nostre canibalisme ancestral, el Barça acaba de fitxar Ivan Rakitic, un jugador croat que declara que no vol “homosexuals al seu voltant”, que, això sí, els respecta com respecta “un negre, un gras o un nan”, però que al seu voltant només vol “gent sana”. La suposada revolució de Bartomeu està agafant tot l'aire d'una contrareforma tenebrosa.