Municipalisme

Hi ha una acu­sació recur­rent que es fa con­tra els polítics: dir que estan afer­rats a la butaca perquè abans de fer de polítics no havien tre­ba­llat mai de res i, si dei­xes­sin de fer política, no sabrien tre­ba­llar de cap altra cosa. També hi ha un fet con­tra­dic­tori amb l'ante­rior, el dels polítics que pro­ve­nen del fun­ci­o­na­riat: quan dei­xen la política, tor­nen a ocu­par la plaça que havien gua­nyat i ocu­pat anti­ga­ment. A mi, ni els uns ni els altres no em con­ven­cen, perquè els con­si­dero res­pon­sa­bles del descrèdit actual de la política i, sobre­tot, del dels polítics matei­xos. Vaja, que ja ani­ria sent hora que la de polític fos con­si­de­rada una pro­fessió, amb una for­mació, una titu­lació i una pro­fes­si­o­na­li­tat ben ente­ses. Ales­ho­res, la gent cor­rent tin­dria l'opció d'ele­gir una per­sona de l'ofici per fer l'ofici, com passa amb els lam­pis­tes, o els met­ges. I, òbvi­a­ment, la gent també tin­dria l'opció d'ele­gir un no-pro­fes­si­o­nal, però ate­nint-se a les con­seqüències. És a dir que, a diferència d'ara, els pro­fes­si­o­nals de la política no hau­rien de ser mal vis­tos, al con­trari, hau­rien de ser reco­ne­guts pro­fes­si­o­nal­ment i la soci­e­tat se n'hau­ria d'enor­gu­llir de tenir-los a dis­po­sició. En aquest país, a manca de pro­fes­si­o­nals autèntics de la política, i escar­men­tats pels intru­sos i vivi­dors que han fet ingerència en un ofici que hau­ria de ser con­si­de­rat la columna ver­te­bral de la nos­tra orde­nació social, hem recor­re­gut a càrrecs muni­ci­pals per fer política. Així, el nos­tre Par­la­ment i altres ins­ti­tu­ci­ons van ple­nes d'alcal­des que fan un ofici que no és el seu. Durant molts anys hem ido­la­trat el muni­ci­pa­lisme com si fos el labo­ra­tori este­ri­lit­zat, amb agents en estat pur. El crèdit pres­su­po­sat dels alcal­des (gua­nyat pels de pobles petits i mal­ba­ra­tat pels de muni­ci­pis mit­jans i grans) ha suplert la man­cança de polítics experts. Era un nyap. I ara el descrèdit s'ha escam­pat.