Preguntes a l'Audiència

La secció pri­mera de la sala penal de l'Audi­en­cia Naci­o­nal acaba de dic­tar una sentència que ha des­ta­ro­tat el mateix pre­si­dent. Els magis­trats que la com­po­nen han deci­dit excul­par de qual­se­vol càrrec els acu­sats d'encer­clar el Par­la­ment de Cata­lu­nya i d'agre­dir els seus dipu­tats abans del ple que dis­cu­tia els pres­su­pos­tos del 2011. Les raons que addu­eix la sentència poden moure Ada Colau a entrar en la car­rera judi­cial. La sala con­si­dera que en aquest cas “pre­va­len la lli­ber­tat d'expressió i el dret de reunió i mani­fes­tació”. La pre­gunta és si només és “en aquest cas”. És a dir, si la lli­ber­tat d'expressió i el dret de reunió també pre­val­drien en el cas d'un setge al Par­la­ment espa­nyol o a la mateixa Audiència. La sala con­si­dera també que “per a molts sec­tors soci­als aquest és l'únic mitjà per expres­sar i difon­dre pen­sa­ments i opi­ni­ons”. La pre­gunta és per què no va pre­val­dre aquest cri­teri quan el jutge Del Olmo va fer dete­nir els res­pon­sa­bles del diari Egunka­ria. Igual­ment, la sala con­si­dera que els mani­fes­tants “no van inten­tar can­viar el marc de rela­ci­ons juri­di­co­polítiques, sinó plan­te­jar que s'estava bui­dant de drets fona­men­tals”. La pre­gunta és si hau­rien estat tan com­pren­sius si els mani­fes­tants sí que hagues­sin dema­nat democràtica­ment can­viar aquest marc. Final­ment, la sala qüesti­ona el dis­po­si­tiu dels Mos­sos d'Esqua­dra. La pre­gunta és com ho hau­rien fet ells i com ho hau­ran de fer els Mos­sos ara que els que agre­dei­xen dipu­tats ja saben que el delicte pot que­dar impune.