Compartir un país en igualtat

“Somio el dia que Israel sigui un estat en què no em sentiré avergonyit de dir que sóc israelià quan parli de mi”, deia l'escriptor de la minoria araboisraeliana Sayed Kashua quan l'entrevistàvem a l'abril per la publicació de Segona persona del singular. Arran de la mort d'un adolescent palestí cremat a Jerusalem, Kashua acaba d'anunciar a la seva columna al diari Haaretz que abandona la ciutat, que no hi tornarà mai més i que deixarà d'escriure en hebreu per fer-ho en anglès. Ha dit als fills que el futur de què els parlava amb àrabs i jueus compartint el país en igualtat ja no és possible. Que marxin els descendents dels palestins que es van quedar a Israel el 1948 és una expressió més del fracàs col·lectiu.