‘Good bye, Lenin!'

Quan Miquel Iceta mira per la finestra del carrer Nicaragua veu l'anunci gegant de cogombres en vinagre Spreewald. Mmm... nyam-nyam. Ja és l'hora de fer el vermut. Una copeta de vi escumós Rotkäppchensekt mentre mirem les notícies de l'Aktuelle Kamera. Tot marxa a la velocitat d'un Trabant de color rosa sense espines. El poble baveja com en una migdiada d'estiu a la Datsche. Que fantàstic, meravellós, genial, és viure a la RDA. Com a la pel·lícula Good bye, Lenin! (2003), Iceta no sap que ha caigut el mur de Berlín. Aparentment la vida sigue igual, que diria el filòsof del règim Julio Iglesias. Ara, realment, la família li manté l'escenografia de l'antiga Alemanya de l'est perquè no li agafi una síncope al saber la veritat.

Al pis de 79 metres quadrats –igualitari per a tothom– de la RDA les converses sempre són animades. Es parla de tot, però també tant se'ns en dóna tot: “Saber què opina Catalunya sobre la doble pregunta actual no m'interessa gens.” Lògic. Per què fer-se preguntes si les respostes ja estan donades? Camarades, que la pregunta ja ens la vam fer el 1949! A més, per què tants dubtes si pots embotir-te milions de cogombres Spreewald? Eh? Aquesta és l'única qüestió: vol que la RDA i la RFA negociïn encaixar un cogombre a les seves boques en posició horitzontal perquè no pugui entrar cap organisme, viu o mort, que no sigui un derivat, o familiar llunyà, del cogombre? Cogombre check point. Bé, com que som demòcrates, també admetríem fer la pregunta amb salsitxes Halberstadt.

Entre cogombres, el 9 de novembre de 1989 (farà 25 anys), el mur de Berlín va caure. A Good bye, Lenin! la mentida piadosa d'una RDA que ja no era RDA va continuar durant un any. Al final Iceta ho va descobrir. No va dir res mentre veia el fals informatiu d'Aktuelle Kamera anunciant que s'obrien les fronteres entre les dues Alemanyes. Tot era una gran mentida que només succeïa a un pis de 79 metres. El que passava a fora, al carrer, a la realitat ens importava un cogombre.