La ‘nostra' botiga

Tinc la sort d'estiuejar en un poble de costa que, tot i que té algun defecte urbanístic d'una envergadura considerable, m'ha aportat, primer a mi i ara als meus fills, records i experiències memorables.

Si bé és veritat que hi ha costums hivernals de compres de mercat dels dissabtes que et fan la vida agradable i t'alimenten cos i esperit, és durant les desitjades vacances associades a la canícula quan determinats llocs, menjars, passejos o persones retrobades et fan recuperar sabors i olors d'infantesa i joventut. Són petits moments de fàcil complicitat on es rescaten suculències de taules compartides.

Avui toca parlar de la botiga, colmado o racó de queviures d'estiu que ens són propis. D'aquella que cadascú troba que és la millor. Jo els puc assegurar que a la nostra hi venen els millors tomàquets del món. Són madurs, d'un vermell viu i intens (menjar els tomàquets verds és d'una ignorància gastronòmica supina) i un tacte ferm que els converteixen en els més dolços i saborosos. Uns tomàquets enyorats durant el fred que perduren en la memòria culinària familiar. Arriben a primera hora del matí, quan el marit i pare respectiu de les propietàries ha passat per l'hort i ha recollit les fruites i verdures assignades a la venda del dia.

A la nostra botiga d'estiu, mare i filla recomanen si són els “paraguayos”, els d'aigua o els de vinya els préssecs que avui ens han de servir de postres. A la nostra botiga d'estiu ens trien el millor meló, la síndria més dolça i sucosa i ens treuen de dins l'enciam més tendre. A la nostra botiga d'estiu ens conviden a un cafè o a un vaset de vi mentre ens donen un tros de formatge o cansalada per provar. A la nostra botiga d'estiu, tot i que no ens hagin vist durant l'hivern, saben i es preocupen de nosaltres, i així quan arribem ens informen, puntualment, de les novetats dels restaurants del poble que són del nostre interès.

És la meva botiga. La que també fa que cada any recuperi els racons sense caducitat, els indrets que s'omplen de bones vibracions i que ens arreglen, a tots plegats, una mica, l'ànima.