Generació M

Cada vegada que una entitat internacional de reconeguda o desconeguda solvència sotmet adolescents d'Espanya a una prova d'intel·ligència, aptitud o eficiència acadèmica els resultats resulten tossudament aspres. Aspres per als alumnes espanyols, entre els quals i per ara hi ha els catalans. Ahir es va fer públic el darrer informe PISA sobre “economia domèstica”.

Entenen aquests senyors genèricament per economia domèstica la facilitat o la dificultat per resoldre afers senzills, com ara distingir factures, prendre decisions sobre despeses corrents o fer servir una targeta de crèdit. És a dir, els joves administrats per l'Estat espanyol, futurs contribuents i clients potencials d'hipoteques i preferents, no sobreviurien a la plaça. Els vendrien gat per llebre i els estafarien amb el canvi.

Espanya, amb 485 punts, queda 18 per sota de la mitjana. Al davant de tot hi ha Xangai-Xina, amb més de 600 punts. A la Xina qui no s'espavila rebenta. Ací tot és color de núvol de cotó fluix. Tret de les criatures de calçons apedaçats, si alguna característica uneix nens i nois catalans de totes les classes socials és la comoditat. No cal preguntar-se si saben utilitzar una targeta de crèdit, només cal preguntar-los si es fan el llit, si renten els plats, si es cusen un botó. I si ho fan, si els ho trauen amb tenalles o ells mateixos reaccionen quan cal. És la generació M. De malcriats. Fills únics o una parella a tot estirar amb pares sempre patidors i disculpadors. En tenim la culpa tots.