Funcionaris sotmesos

El funcionari és una figura socialment estigmatitzada. Per això tots els governs de torn, i encara més en temps de crisi, intenten subratllar la seva popularitat a costa d'escanyar una mica més el funcionariat.

Seria absurd sostenir que la figura del funcionari no ha quedat obsoleta en alguns punts i que no mereix una revisió. Però també és molt abjecte oblidar que algunes de les condicions laborals de què els funcionaris (encara) disposen no són privilegis, sinó simplement drets. Drets que, per principis de justícia social, haurien de ser universals. És a dir, extrapolats a la resta de treballadors de l'empresa privada.

Meritxell Masó, secretària d'Administració i Funció Pública de la Generalitat, ha anunciat que el govern “sotmetrà els funcionaris a una avaluació contínua en funció del compliment dels objectius que es fixaran per a cada lloc de feina”. Igual que en una sessió bondage, m'imagino que, aquí, el verb sotmetre no és gens neutre. Aquesta nova mesura té trampa. I la primera és de concepte. Perquè si el govern anuncia que a partir d'ara avaluarà els funcionaris i fixarà objectius, sembla que estigui declarant que, fins a aquí, no estava avaluant ni fixava objectius. I això és del tot fals. Però a més és indigne. Perquè no és cert que els funcionaris, que segons el mateix Artur Mas “treballen més i cobren menys”, hagin treballat a cegues, sense ordre ni control. Malgrat la profunda degradació laboral que han patit, sempre han estat controlats i sempre han tingut obligacions, responsabilitats i objectius. Molt em temo que el govern escenifica una càrrega contra els funcionaris per, així, sublimar els gravíssims problemes de qualitat laboral de la resta de treballadors. Anivellar per baix. Universalitzar el desmantellament i la precarietat. Heus aquí un curiós concepte de la justícia i de la política.