La Meca

Les persones d'una certa edat podem dir que ens vam instruir amb l'Enciclopedia Álvarez, que era el gran llibre de text de referència a les escoles públiques de tot Espanya, Catalunya inclosa. Era un volum que contenia tot el que se suposava que els escolars havíem de saber. Començava amb la Història Sagrada i acabava amb l'educació cívica i política, que incloïa conceptes com ara que Franco havia derrotat el comunisme i el separatisme.

Per cert, que això sempre m'ha fet pensar que la suposada feina adoctrinadora de l'escola no deu ser tan potent ni tan eficaç com diuen, quan molta gent de la meva edat i més gran encara se suma amb convicció a les cadenes humanes i a qualsevol demostració en favor del dret a decidir del nostre país. Vull dir que, si l'escola franquista, que sí que tenia un propòsit adoctrinador, no ho va aconseguir, menys ho aconseguirà la nostra, que a sobre no té aquesta idea. Però aquesta és una altra història de la qual determinats cercles de Madrid sempre faran veure que no s'assabenten.

I això em porta al que els volia dir. Perquè de tot se n'aprèn. També de l'Enciclopedia Álvarez. Recordo haver-hi llegit una faula que em va fer gràcia llavors i que ara és molt vigent.

Dos àrabs van de pelegrinatge cap a la Meca. En arribar a un revolt els surten al pas uns gossos, que els borden. Un dels àrabs no en fa cas i segueix el seu camí. Però l'altre s'atura i comença a llançar-los pedres.

Un temps després, de tornada de la Meca, l'àrab pietós passa per aquell mateix indret i hi troba el seu antic company de viatge, que encara és allà llançant pedres. Un ha complert el seu objectiu; l'altre, el que s'ha distret amb les foteses, no.

Als catalans ens passa el mateix. Hem de mirar endavant i no perdre el temps responent a aquells que ens distreuen del nostre objectiu amb menyspreus, insults i amenaces.