Pregunta

Suposo que ja han vist que de tant en tant aquells que creuen, o que aparenten creure, en un encaix de Catalunya dins d'Espanya que no sigui a martellades ens surten amb la solució de transigir amb la consulta, sí; però amb una altra pregunta. Ja els dic d'entrada que jo també n'hauria preferit una de diferent i més clara, però aquí la qüestió és una altra.

Embrancar-se en si la pregunta ha de ser un adéu a Espanya o una negociació d'un estatus diferent és passar per alt un fet, i és que el govern espanyol, qualsevol que sigui el seu color, no pot admetre una consulta circumscrita a Catalunya. Cap consulta. No ja si volem la independència, sinó també sobre qüestions que no possessin en risc de canvi l'estructura de l'Estat.

I això, per dos fets principals. El primer, que aquí qui mana és Madrid. Sí: Madrid, que aspira que tot Espanya –una idea en la qual ells inclouen la colònia de Catalunya– adopti el seu model de funcionament. No passin ànsia, però. Si mai ho aconseguissin l'únic que passaria és que l'estructura política d'Espanya entraria en fallida molt més ràpidament del que ho farà ara.

Però segon, i més important, el govern espanyol no pot permetre la consulta perquè, encara que estigués segur que la independència sortiria clamorosament derrotada, seria un precedent. Si transigeixen amb una consulta ara l'haurien de tornar a permetre d'aquí a uns anys. I com que la gestió política de l'Estat és encara la que es va concebre al segle XVIII, totalment envellida i ineficaç en un món que ha canviat molt, és segur que la petició aniria reapareixent periòdicament.

Per aquest motiu no poden admetre la consulta. Ni per la independència ni per cap altra cosa. Però igual que el principal motor del sentiment independentista és l'escassa intel·ligència política de molts polítics espanyols, aquesta negativa no farà sinó escurçar els terminis de la llibertat.