Els alcaldes i les dietes
L'afer de les dietes ha de tenir una víctima política, Xavier Amor, al capdavant de l'FMC, però cal vigilar en el cafè per a tothom
En un futur immediat, dies o màxim al setembre, la Fiscalia Anticorrupció demanarà la imputació de tots o part dels 44 alcaldes que haurien cobrat uns sobresous il·lícits de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) com si fossin dietes per treballs duts a terme o desplaçaments. Treballs i desplaçaments que el fiscal considera que no es van fer i que els alcaldes defensen que sí. En tot cas, el terrabastall polític que pot significar per al país tenir 44 alcaldes imputats de cop a menys d'un any de les municipals mereix alguna reflexió. El mandat de Manuel Bustos al capdavant de l'Ajuntament de Sabadell i de l'FMC va deixant cadàvers polítics. Els diputats del seu mateix partit Daniel Fernández o Montserrat Capdevila o l'alcaldessa de Montcada en poden donar fe. Ara, els toca el torn a 44 alcaldes membres dels diferents òrgans de govern de l'FMC, els quals defensen que van ser enganyats per Bustos. És possible. Els Mossos ressegueixen el cas de les dietes i tenen clar que són il·lícites perquè són fixes i perquè, per exemple, Bustos carrega els dinars, hotels, taxis, etcètera, a banda. Però també intercepten trucades de Bustos a alcaldes –de CiU i ERC– en què aquests li demanen per què es cobra una percepció fixa i no per assistència o feina feta. Vaja, que el dubte ja hi era, però pocs hi van renunciar, a cobrar-les.
Al meu parer, aquest episodi ha de tenir una víctima política, el president actual de l'FMC, Xavier Amor. En entrar a l'entitat hi va fer una auditoria i va donar per bones les dades del seu secretari general, Adolfo Moreno, la mà dreta de Bustos i, segons les converses captades pels Mossos, qui sabia tot el que es movia dins l'entitat pel que fa a les retribucions. Amor el va confirmar llavors i l'ha cessat ara en saber-se que Moreno ja havia elaborat un informe on admetia l'errada en la consignació de les dietes. En tot plegat hi ha responsabilitat política. I s'obre un altre interrogant polític. Calen a Catalunya dues entitats municipalistes? O podria ser el moment per ajuntar-se evitant, això sí, parlar de bons i dolents, de vencedors i vençuts. La idea de la fusió és antiga i, de fet, gran part dels municipis catalans formen part de les dues. Però la clau de la qüestió és si la jutgessa decidirà imputar els alcaldes. Poso en dubte qualsevol de les dietes que cobren els càrrecs electes ja que el seu sou ja hauria d'incloure tota la seva feina. Però, en tot cas, es paguen a l'FMC i a tot arreu. Si cal imputar, s'haurà de fer, però els estaments judicials han de tenir clar que per a ells imputar és una garantia processal, i per al públic, a un any de les municipals, és assenyalar els seus alcaldes com a corruptes. I cal separar el gra de la palla.
