Llengua vehicular per llei

El Ministeri de Justícia espanyol, amb el senyor Gallardón al capdavant, està preparant un decret per assegurar que el català sigui llengua vehicular als tribunals de Catalunya. Ja n'està cansat, que els jutges i magistrats es passin la cooficialitat per l'aixella de la toga amb l'excusa que depenen de Madrid, que tenen la plaça per oposició i no estan de localismes. D'acord amb les noves disposicions que es redacten amb caràcter d'urgència, qualsevol ciutadà que no sigui atès en la seva llengua pel jutge, els oficials, els advocats o els fiscals, podrà exigir traslladar el seu assumpte, sigui penal o sigui civil, a un tribunal que tingui el català com a llengua vehicular demostrada.

El ministre ha manifestat a la premsa que no es pot tolerar més que sigui vulnerada de manera sistemàtica en tants i tants cassos la norma que assegura al ciutadà el seu dret a una justícia en l'idioma oficial que ell decideixi. Es farà tot el que calgui per tal que sigui perseguit d'ofici qualsevol intent de discriminació, com el que es produeix quan els advocats han d'aconsellar als seus clients que canviïn de llengua per evitar fer-se malveure pels tribunals que tramiten els seus afers legals.

El decret, que serà aprovat abans d'acabar l'actual legislatura, preveu una assignació pressupostària per subvenir les despeses que comporti el canvi de tribunal i inclou desplaçaments, manutenció, pèrdua de jornals i dietes de l'interessat, dels seus representants legals, dels testimonis i fins i tot dels amics i familiars que tenen interès demostrable a seguir el procés. En aquest moment, es treballa amb la idea de destinar uns sis mil euros a cada cas. El que queda per determinar és com s'abonaran els costos als interessats. Però, entre les diverses solucions estudiades, sembla tenir moltes possibilitats la idea d'un avançament immediat per part de la delegació d'Hisenda de la província del ciutadà, a compte de la futura declaració de la renda, si es tracta d'un treballador, o bé a compte de la primera liquidació de l'IVA, quan es tracti d'un empresari.

La decisió del govern és tan ferma que fins i tot s'està estudiant la possibilitat que, en un moment determinat, no hi hagi cap tribunal de llengua vehicular catalana disponible (per acumulació de casos). No és gens clar, però podria ser que el ministeri assumís que es creessin tribunals catalans privats –formats per reconeguts juristes, fins i tot jutges jubilats– que poguessin assumir les tasques d'administració de justícia en les condicions lingüístiques que estableix la llei. El senyor Gallardón ha manifestat que els drets dels ciutadans són individuals i, per tant, és de justícia que el dret a un tribunal adient s'estengui també als catalans que viuen fora de Catalunya, però encara no ha trobat la fórmula adient per resoldre aquest supòsit.