Error o encert?

S'equivoquen els electors quan voten segons qui o què? I tant! Moltes vegades. Però qüestionar-los l'error seria tant com qüestionar la democràcia. En tot cas, tenen tot el dret del món a equivocar-se. Ni la democràcia ni les majories garanteixen l'encert. Si es constata l'eufòria de la seu de Ferraz diumenge a la nit, tot indica que els militants socialistes de tot l'Estat no s'han equivocat aquesta vegada. La majoria ha decidit que Pedro Sánchez és el millor secretari general que pot tenir el socialisme espanyol. I ho ha celebrat i ho ha festejat com si Sánchez hagués guanyat ja unes eleccions. En tot cas, s'han equivocat els militants del PSC, que s'han decantat per Eduardo Madina. I encara els passa poc per perpetrar la doble militància. Pedro Sánchez haurà de trobar solucions per a la contradicció de la socialdemocràcia aplicada a Espanya. Haurà de tallar el pas a la nova esquerra emergent i retrobar l'ànima del PSOE, perduda en la submissió de Zapatero a la política de Merkel. Pedro Sánchez també haurà de reformar la Constitució, vertebrar l'Espanya federal i encaixar-hi Catalunya. Pedro Sánchez haurà de resoldre finalment l'equació necessària per augmentar la despesa pública amb menys ingressos sense disparar el deute. Però, si Sánchez és la pedra socialista filosofal, com és que la premsa enemiga ahir tirava coets? L'ABC afirmava que havia guanyat “l'opció centrista” i El Mundo saludava “el nou líder per al canvi”. Segur que els votants socialistes no s'han equivocat?