Intel·lectuals

M'assabento que hi ha un grup d'intel·lectuals que estan promovent un manifest –Libres y Iguales, crec que s'anomena– per tal que Mariano Rajoy no cedeixi ni un mil·límetre a les nostres pretensions de poder exercir un dret democràtic tant elemental com és votar per saber si volem quedar-nos amb Espanya o fer la nostra. O sigui, que no contemplen altra solució que el conflicte per garantir allò de l'Una y Grande. Això és que aquests intel·lectuals saben alguna cosa. Ensumen que Rajoy està a punt de cedir?

Perquè, que jo sàpigui fins ara el govern espanyol ha fet exactament això que ara li reclamen aquests grans cervells. A tot el que es demana des de Catalunya la resposta sempre és no. Què els agafa, si no ha canviat res?

Podria ser que els intel·lectuals firmants, i això no m'estranyaria gens perquè són gent acostumada a llegir ràpid i a treure conclusions encara més ràpid, promoguessin el manifest després d'examinar els últims informes del Consell de la Transició.

Algú em diu que potser el manifest és en realitat una peça d'encàrrec. És a dir, que ha estat escrit i promogut perquè aquells que els subvencionen generosament els ho han manat. Què? Troben que és una explicació malèvola i maligna? Doncs és la que utilitzen ells cada cop que des de la societat catalana s'impulsa alguna acció a favor del nostre país i que els disgusta: que al darrere hi ha la el talonari de la Generalitat. I com que ells, diuen, no volen ser menys que nosaltres...

De manera que aquí tenim un grup d'intel·lectuals exigint i cridant a la mobilització per parar els peus als catalans. Aquests són d'aquells que després diuen que són no nacionalistes. I jo que em creia que una funció dels intel·lectuals és proposar solucions pactades als problemes...

De l'altre manifest no dic res. Perquè –amb bones paraules, això sí– fan el mateix: negar-nos el dret a la veu.