Cinc minuts

Ara mateix, si vostè i jo fóssim palestins enclaustrats a la franja de Gaza, podríem despenjar el telèfon i escoltar la correcció freda, letal, d'una veu ben educada que ens informaria que tenim cinc minuts per sortir corrents perquè l'exèrcit israelià ha decidit fer saltar pels aires la casa del nostre veí. Això és el que dura l'educació quan es posa al servei de les armes: cinc miserables minuts. El govern de Netanyahu ha fet pública aquesta tàctica amb la pretensió de distanciar-se de la imatge que els presenta com uns éssers insensibles amb les baixes civils que causen. Però la imatge de l'exèrcit israelià i del govern que el comanda no és un cotxe que pugui quedar com nou després de passar pel tren de rentatge. Sobretot d'ençà que vam descobrir que això de fer explotar la casa on viu la família d'un suposat terrorista ho van copiar dels nazis, que durant la Segona Guerra Mundial ja posaven en pràctica la mateixa tècnica repressora contra els membres de la resistència que gosaven plantar-los cara. L'escena, difosa aquests dies pels informatius de casa nostra, et glaça la sang per la doble precisió, de la trucada i de la bomba, que, efectivament, al cap de cinc minuts ensorra l'adossat. I també per la calculada posada en escena dels executors, que abans de disparar el coet hi han enviat un equip de filmació perquè la noticia pugui anar degudament acompanyada de les imatges que la certifiquen. Amb aquesta columna mig escrita arriba la notícia que quatre nens palestins han estat morts mentre eren a la platja, víctimes del foc disparat des d'una llanxa militar israeliana sense ni tan sols la cortesia dels cinc minuts. La cruesa dels fets fa venir a la memòria una imatge estiuenca remota, deu o quinze anys enrere. S'hi veia Netanyahu, que aleshores ja era manaire, acompanyat de la seva esposa i els nens, tots asseguts damunt les tovalloles esteses en un parell de raquítics metres quadrats de platja, amb les botes militars del soldats de l'escorta a tocar-los la cara. Quan les platges deixen de ser territori segur i feliç és que els homes s'han rendit a la barbàrie i ja no queden ni cinc minuts d'esperança.