Opinió

La columna

El mirall

Un dels llibres que amb més lucidesa parla del procés sobiranista català és un llibre que no dedica ni una pàgina a Catalunya. Es tracta del llibre Escòcia, joc de miralls, escrit per Esteve Soler, periodista de TV3. Soler ha estat corresponsal en països com ara l'Iraq, Israel i Palestina i els Estats Units. Fa uns mesos, animat per l'editorial Pòrtic, Soler va aparcar per unes setmanes les càmeres, els micròfons i els programes d'edició per anar cap a Escòcia amb una llibreta de notes i moltes soles de sabata per gastar. El resultat és un llibre de prosa televisiva, àgil, concisa, entenedora: un reportatge de 30 minuts convertit en narració de paper, on podem veure Esteve Soler buscant testimonis sobre el procés escocès entre els taxistes, en els eixos comercials, dins les botigues regentades per pakistanesos, a la riba del llac Ness o dalt dels penya-segats d'un mar del Nord farcit de concessions petrolieres. “Vaig deixar polítics i organismes oficials de banda; la meva intenció era recollir com veuen els ciutadans escocesos el referèndum de la independència”, explica. Periodisme de carrer, de preguntar, d'observació inquieta i recerca activa: el periodisme de gastar soles de sabata que sempre ha predicat –i practicat– no gaire lluny d'aquesta plana el mestre Manuel Cuyàs.

En el recorregut de Soler per Escòcia no hi ha ni una paraula de l'Estatut decapitat ni del 9-N. Però el llibre no parla d'una altra cosa: la fredor i el càlcul econòmic del ciutadà escocès posa en contrast la passió cívica però intensa i emocional del sobiranisme català; el debat ordenat i institucional entre el sí i el no a Escòcia no fa més que subratllar el troglodític bloqueig del debat a Catalunya, girant encara al voltant d'una consulta que una gran majoria vol fer però l'Estat no permet. El retrat d'Escòcia és un joc de miralls, com diu el títol, dels obstacles i carències del procés català, condicionat per l'impuls popular d'un costat i la negativa de Madrid a permetre l'expressió de la voluntat del país.

En la presentació del llibre a Lleida, Soler va fer un darrer joc de miralls, aprofitant una idea que, segons va explicar, li havia llançat la perspicaç periodista Rosa Peroy en entrevistar-lo per al diari La Mañana: “L'any 1707 el regne d'Escòcia va pactar unir-se al d'Anglaterra, i el mateix any Lleida sucumbia i era saquejada i ocupada per les tropes borbòniques.” Vides paral·leles. Dos països es troben, de sobte, a banda i banda del mirall.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.