Opinió

LA GALERIA

Com a casa

El turista sí que torna, però només ho fa el que rep un servei com cal. El que no tornarà serà el que no s'ha sentit ben atès

Pot­ser tam­poc no cal que els hotels ens facin sen­tir ben bé com a casa, perquè si ens agrada sor­tir també deu ser per can­viar d'aires en esce­na­ris fora dels habi­tu­als. Però són d'agrair les bones inten­ci­ons. Tot ple­gat ve arran d'una tesi doc­to­ral de la Uni­ver­si­tat de Girona que con­clou allò que gai­rebé tots intuíem però que ja està bé que, per esvair dub­tes, quedi per escrit. La con­clusió és que els esta­bli­ments turístics fami­li­ars, o fami­li­ness, segons la tesi, ofe­rei­xen un tracte únic i espe­cial que fa que els cli­ents s'hi sen­tin com a casa. Té la seva lògica que l'estret vin­cle amb el negoci es tra­du­eixi en un millor tracte. El que no té cap lògica és que els esta­bli­ments que no són fami­li­ness es con­for­min a ofe­rir un ser­vei que no està a l'altura. I això és espe­ci­al­ment greu quan passa a casa nos­tra, on gran part de la riquesa la genera el sec­tor ser­veis. No he com­par­tit mai la teo­ria defen­sada per alguns que no cal cui­dar massa el turista perquè només està de pas­sada i ja no tor­narà. Doncs sí que torna, però només el que rep un ser­vei com cal i se sent atès com cal. El que no tor­narà, ni ell ni ningú del seu entorn, serà el que no s'ha sen­tit ben atès, ja que es con­ver­tirà en un alta­veu de pro­pa­ganda nega­tiva. A les comar­ques giro­ni­nes podem pre­su­mir, amb raó, de tenir un entorn enve­ja­ble, però no podem con­fiar només en això per atreure visi­tants. Encara que sem­bli una obvi­e­tat, també s'ha d'ofe­rir un bon ser­vei, fins i tot al marge de cate­go­ries. Fa poc vaig poder expe­ri­men­tar que encara ara, després d'anys de dis­cu­tir sobre quin model turístic volem, ens queda molt camí per córrer. El pro­blema va ser no tant que no com­plis­sin amb el que se'ls havia dema­nat i que ells havien accep­tat, com que en cap moment va sem­blar que fos­sin ni remo­ta­ment cons­ci­ents dels mal­de­caps que havien pro­vo­cat per la seva ine­ficàcia. Arran de la tesi men­ci­o­nada, un hote­ler expli­cava a aquest diari que els cli­ents saben que quan arri­ben al seu esta­bli­ment no s'han de pre­o­cu­par de res. Doncs això que sem­bla tant evi­dent i que hau­ria de for­mar part del dia a dia és el que encara no ente­nen alguns. No ente­nen que si es com­pro­me­ten a uns ser­veis amb un cli­ent, el cli­ent dóna per fet que com­pli­ran, en comp­tes d'obli­gar-lo a tro­bar solu­ci­ons ima­gi­na­ti­ves per suplir la seva ine­ficiència. Però pit­jor és si el ver­ta­der res­pon­sa­ble de la gestió mira cap a un altre cos­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.