Pacte per a la Infància: pas a pas

Avui es compleix un any de la signatura del Pacte per a la Infància a Catalunya, un acord estratègic que certificava el compromís del país amb el benestar dels nostres infants i adolescents. Més de setanta actors –entre govern, totes les forces polítiques amb representació parlamentària, món local, agents socioeconòmics, entitats i organitzacions del sector– van rubricar aquest full de ruta al Palau de la Generalitat en presència del president, Artur Mas, després d'un procés participatiu obert, crític i ric en propostes constructives.

Un any després d'aquest indubtable pas endavant en l'objectiu de donar resposta a les necessitats dels infants i adolescents em sembla just i justificat felicitar-nos col·lectivament per l'èxit obtingut. És una evidència que encara ens queda molt camí per recórrer, que l'escenari és complicat, que hi ha importants riscos i amenaces; però també és cert que junts –gràcies a la implicació de tothom– hem posat les bases d'una nova governança en les polítiques públiques d'infància i adolescència. Un nou estil que reposa en tres pilars bàsics: el coneixement compartit, la cooperació institucional i el lideratge distribuït.

La prova més evident d'aquest canvi de paradigma és l'enfocament estratègic del pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència 2014-2017. Un enfocament que vaig poder presentar el 17 de juliol als agents signants durant la segona reunió de la comissió de seguiment del pacte. Amb aquest pla concretem les mesures del pacte, incorporem indicadors per permetre'n l'avaluació i definim fins a 22 objectius estratègics en àmbits com ara la participació, la igualtat d'oportunitats, la salut, l'educació, la família, els mitjans de comunicació i el sistema de polítiques sectorials.

Més de cent cinquanta persones de diferents àmbits i perfils professionals distribuïdes en set grups de treball, seguint els eixos del pacte i en el marc de la Taula Nacional de la Infància, consensuen actualment el pla d'acció 2014-2015 que fixarà els objectius prioritaris a complir a curt termini, aprofundint i dimensionant el pla de transició 2013-2014 vigent fins avui. Estem encetant i volem consolidar una nova manera de fer polítiques en infància i adolescència, amb la participació de tots els agents, institucions i entitats implicades en el benestar dels infants. També amb el mateix col·lectiu gràcies –entre d'altres– al Consell Nacional dels Infants i Adolescents.

Pas a pas, amb voluntat ferma, ens estem dotant dels instruments establerts en el Pacte per a la Infància i en el nostre marc legislatiu per tal de guanyar en eficàcia i eficiència a l'hora de protegir els drets dels infants i adolescents. Ja sigui la mateixa comissió de seguiment, la Taula Nacional, el Consell Nacional, el pla d'atenció integral o els plans d'acció anuals, tot està teixit i en disposició de configurar un sistema de planificació, prevenció i intervenció més ben travat, amb capacitat d'estendre's a tot el territori tenint en compte les diferents realitats.

A tots plegats ens inspira l'article 3.1 de la Convenció dels Drets dels Infants –de la qual vam celebrar el 25è aniversari fa poques setmanes al Parlament– quan diu que en totes les accions que concerneixen l'infant, tant si són dutes a terme per institucions públiques com per privades, tribunals de justícia, autoritats administratives i cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l'interès primordial de l'infant. Reconforta saber que aquest és un compromís compartit per la immensa majoria de la societat. Del que es tracta és de posar-ho en pràctica ara i sempre. Estic convençuda que amb el Pacte per a la Infància ho estem aconseguint.