No era això

En ini­ciar-se la crisi ja hi va haver ora­cles econòmics que van pro­nos­ti­car “grans sacri­fi­cis” per superar-la. Es dona­ven per fets, però pocs ima­ginàvem que el càstig sala­rial (n'hi ha d'altres) fos tan dur i tan foca­lit­zat sobre deter­mi­nats col·lec­tius. L'excusa de les exigències euro­pees ha ser­vit perquè els res­pon­sa­bles econòmics no hagin permès cami­nar cap a la sor­tida de la crisi per vies més ama­bles. Les xifres són massa crues: els sous han retor­nat al nivell de fa 16 anys i han cai­gut de mit­jana un 6,6%, que s'amplia a un ver­go­nyant 17% en el cas dels sala­ris més bai­xos. Per molt que el minis­tre De Guin­dos es vanti de la nova com­pe­ti­ti­vi­tat asso­lida a l'Estat espa­nyol, cal plan­te­jar-se si els sacri­fi­cis anun­ci­ats han estat jus­tos i ben repar­tits.