Miratge efímer

Pedro Sánchez, Susana Díaz i Carme Chacón tapaven tots els flancs dissabte a la Farga de l'Hospitalet perquè Miquel Iceta se sentís fort i còmode. El PSOE ha beneït el PSC. I el seu nou líder al sol. A l'ombra hi ha els de sempre, que ja estaven consagrats. El verb no s'ha fet carn. No hi ha hagut cap sorpresa, ni cap miracle, a la nova executiva socialista catalana més enllà d'Àngel Ros. Els crítics que s'havien mantingut encara dins la disciplina del partit n'han quedat exclosos. Més que excloses, Rocío Martínez-Sampere, Laia Bonet i Marina Geli han quedat amb un pam de nas. Nicaragua no paga traïdors. L'alcalde de Lleida hauria d'explicar per què ha caigut en el parany. El PSC d'ahir era exactament igual que el del darrer any. Iceta, sí, practica la retòrica hàbil i sembla que el fet d'aprovar la llei de consultes l'acosti al dret a decidir. Però el dret a decidir es decideix davant del PSOE. Si els socialistes catalans són capaços, com ho van fer dues vegades seguides, de votar al Parlament espanyol contra el seu germà espanyol, vol dir que se'l creuen i l'assumeixen, aquest dret. Si no s'atreveixen a fer-ho, ací qui decideix són els d'allà. Què tenim, doncs? Una nova executiva del PSC carregada de tot l'aparell, amb una reina mare hipotèticament crítica i tots els discrepants mirant-s'ho des de casa. Un PSOE que beneeix l'operació i uns dirigents espanyols que debades reclamen
a Rajoy que convoqui la comissió constitucional per abordar
una reforma impossible. No tenim res.