Curs

Falta una setmana perquè el professorat de les nostres escoles i els nostres instituts es reincorpori als seus centres. Perquè suposo que vostès no són dels que encara es creuen que el professorat s'hi presenta el mateix dia que els alumnes, oi? Bé, aquest curs serà complicat perquè estarà marcat per almenys dos fets: la famosa sentència que obliga a impartir el 25% de l'ensenyament en llengua espanyola només que hi hagi una família que ho demani, i l'aplicació del decret de Wert que finança amb poc més de 6.000 euros per curs aquells que volen que els seus fills aprenguin en espanyol en algun centre privat que els ho ofereixi.

El govern ha dit que no obeirà normes que posen en perill el sistema escolar català i el seu model d'immersió que sempre ha funcionat molt bé, per poc que s'examinin els resultats escolars relatius a les competències lingüístiques. Però l'Estat té al darrere la seva maquinària. I és obvi que la defensa de la unitat d'Espanya es convertirà en l'eix de la seva acció, fins i tot del seu programa electoral en els pròxims mesos, ja que tindrà poques fites presentables a exhibir en un país on la taxa d'atur es resisteix a baixar del 20%.

No sé si hi haurà gaires famílies disposades a portar els seus fills a una escola privada on s'ensenyarà en espanyol. Perquè és possible que el centre tingui un ideari que no sigui del seu gust o que estigui molt lluny de casa, per posar dos exemples. Què fem si al poble només hi ha una escola pública i cap de privada?

I ja està? No. Perquè és obvi que aquesta és la segona part del drama. Com que aquesta fórmula esdevindrà inútil, el Ministeri d'Educació començarà a maniobrar per aconseguir el que sempre ha volgut: que l'espanyol representi, com a mínim, el 50% del currículum a tots els centres escolars públics i concertants.

De nosaltres, i de ningú més, depèn que això no passi mai.