Ni fent trampes

Rajoy no guanya ni marcant els asos. El president del govern espanyol va redactar les clàusules secretes d'un concurs per buscar l'analista en hisenda pública més espanyolista de la Via Làctia. I el va trobar. En les pàgines del diari antic cresol i llum de la cavalleria progressista espanyola –ara rendit i desarmat al president– els seus assessors van llegir els articles d'Ángel de la Fuente, el lleó de Gijón. La ira desbocada en les col·laboracions de l'economista publicades a El País s'explicita en títols com “Els comptes de la lletera”, “Cigne negre o pollastre de la pila”, “La gota malaia de les balances fiscals”, “Catalunya i Europa: una de cowboys” o “L'espoli com a veritat revelada”. Rajoy els va devorar i va pensar que havia trobat el martell d'heretges definitiu. Ángel de la Fuente és a les balances fiscals allò que Pío Moa és a la història d'Espanya. Un fenomen. Encara que a De la Fuente no se li coneix la militància en el GRAPO. Durant mesos, doncs, i subvencionat per l'Estat, l'economista s'ha dedicat a marejar les balances fiscals, a les quals ha aplicat el sistema inventat a Copenhaguen denominat “comptes territorials”. Tot per desolar la terra... dels altres. Però, al final, el mamut ha parit una aranya i resulta que les conclusions de l'equip d'Ángel de la Fuente són gairebé les mateixes que les que publica la Generalitat seguint el sistema de càrrega i benefici. Càrrega contra Catalunya i benefici de Madrid. Senyor Rajoy, busqui-se'n un altre! Potser Pío Moa?