Una reunió, dos mons

D'aquí a quatre dies es veu que hi ha una trobada que diuen que és important. A Madrid, que és on es fan les coses rellevants, encara que paradoxalment sembla que hi viu la gent fiscalment més maltractada del món. Asseguren que és una reunió molt esperada, potser perquè algú n'espera molt. Ja saben allò que es diu, parlant la gent s'entén i ‘blablabla'. Serà interessant comprovar-ho, perquè un diu que vol parlar de tot i l'altre avisa que hi ha unes quantes coses de les quals no vol, ni pot, ni està disposat a parlar. Diàleg assegurat. Diu el primer –que juga a camp contrari– que demanarà al seu amfitrió que respecti les lleis, catalanes (consultes i tal) i espanyoles (finançament, etc.), tot i sabent que el paio que l'escolta és qui va portar l'única llei catalana i espanyola alhora (l'Estatut) a l'escorxador. Èxit garantit. No han transcendit els detalls físics de la reunió; si hi ha previst cap càtering a base d'ametlles o cacauets i tabac d'amagatotis, com en antigues i mítiques reunions d'aquest nivell; ni si parlaran a peu dret, asseguts o agenollats; però s'intueix que no seran dos interlocutors d'igual a igual, perquè un serà allà per demanar i l'altre hi serà per concedir o, en aquest cas, per no concedir. Un hi anirà amb un mandat democràtic i l'altre l'espera amb policies fent informes fantasma; espies vigilant seus de partits; funcionaris de tota mena perseguint vaixells, cotxes i ajuntaments perquè no llueixen prou la seva espanyolitat; algun ministre amb la llei entre les dents preparat per assaltar les aules de les escoles; d'altres amb durícies de tant escanyar l'aixeta dels diners o de tant trucar a ambaixades i cancelleries per pressionar i demanar vets; a tot això, l'aparell de propaganda enllustrant unes balances fiscals a la carta i, per si quedava algun dubte, l'Audiencia Nacional i l'Agència Tributaria empaitant el Barça... En fi, per esperar que no quedi, però jo de vostès no n'esperaria gaire res.