La incògnita Podemos

Totes les enquestes que es fan i es desfan a la premsa catalana donen a Podemos un protagonisme desbocat si es considera l'escàs arrelament social i territorial d'aquesta opció cada dia més “política”. Política en el sentit partidista del terme. Podemos és encara a Catalunya una assemblea virtual permanent amb seguidors inquiets i compartits amb altres plataformes d'agitació continuada. I alguna reunioneta escadussera. A Madrid és una altra cosa. Un líder, Pablo Iglesias, cada dia més efectiu tirant al dret. Un portaveu, Juan Carlos Monedero, que visita de tard en tard Barcelona per coordinar accions i moviments amb Iniciativa-Verds. I una organització que comença a agafar volada i ambició. Què serà Podemos a Catalunya, encara és una incògnita. De plataformes socials amb incidència popular, n'hi ha unes quantes. Des de Procés Constituent fins a Guanyem Barcelona. De Teresa Forcades a Ada Colau. Tot aquest moviment ara va definint-se a bots i rebots. I ho fa al costat d'opcions que remen i breguen de fa anys, com ara Iniciativa, amb aspiracions de control i lideratge indissimulades, i la CUP. En aquesta salsa remoguda, però, allò que crida més l'atenció són els resultats que les diferents enquestes atorguen a una opció sense militància efectiva i encara sense arrelar políticament. I això pot ser preocupant. Perquè administrar una força sense tropa ni dirigents propis pot conduir vés a saber on. D'entrada, Podemos a Catalunya és televisió. Ai! I sobretot, és Podemos, i no Podem.