Una història en el món de dalt

Després d'escriure la primera “ombra” vaig començar a llegir, doncs, ‘La muntanya màgica', però no en l'antiga edició castellana de Plaza&Janés (amb la traducció de l'any 1934 de Mario Verdaguer, originalment publicada a Barcelona per l'editorial Apolo i reeditada nombroses vegades) mitjançant la qual, fa 33 anys, vaig llegir per primer cop la novel·la de Thomas Mann. Ni tan sols tinc el llibre. Vaig deixar-lo fa temps a una amiga, a la qual no m'atreveixo a demanar-li perquè temo que, com que ha canviat moltes vegades de pis, s'hagi perdut en algun trasllat. He començat a (re)llegir ‘La muntanya màgica' en una edició de butxaca publicada per Proa que conté la traducció al català de Carme Gala (la primera i fins ara única que hi ha), publicada per primer cop l'any 1994, fa vint anys i setanta després que aparegués l'edició original en alemany.

M'adono que gairebé tot el que he escrit fins ara sobre ‘La muntanya màgica' té a veure amb el pas del temps i la seva datació cronològica començant pel fet que vaig llegir-la fa 33 anys, quan era molt jove, fins i tot més que Hans Cartop. És sabut que el temps (la seva subjectivitat, més enllà de la seva mesura i datació) és un tema que travessa tota ‘La muntanya màgica'. S'hi fa present des del “Propòsit” en què s'afirma la voluntat d'explicar la història de Hans Cartop aclarint-se que no és pas per ell (perquè el lector hi coneixerà un jove prou simple, encara que agradable), sinó per la història mateixa, tot i que, en favor del personatge, es recorda que és la seva i que no totes les històries passen a qualsevol.

El narrador hi afegeix que d'aquesta història en fa molt temps, si bé la seva condició pretèrita no és deguda tant al “temps” passat, com al fet que va transcórrer abans “d'un cert canvi i límit que han trasbalsat la vida i la consciència...”.

La fractura va marcar-la la Gran Guerra, de la qual ara es compleixen cent anys. Passat aquest temps, les guerres continuen i ens trasbalsen la vida i la consciència. Jo, però, me'n torno cap al món de “dalt” en un dia de pluja que sembla donar tot el permís per llegir.