Superherois

Espa­nya cele­bra els 75 anys de Bat­man amb la ria­lla Joker de Pedro Sánchez i la balla­ruga d'El Pingüí de Mari­ano Rajoy. Xam­pany, pis­tat­xos i Paso­do­ble. L'ombra avança cap a Got­ham City. Un rat­pe­nat trompa s'esta­ve­lla a la fines­tra de la casa de Bat­man per avi­sar-lo. Quina nata! I, total, no hi ha ningú. Cata­lu­nya no té super­he­rois. Au, per vosal­tres va el pollas­tre. Aquí teniu el ves­tit de rata­pi­nyada, el bata­rang, batmòbil, bat­plane, bat­boat, batgyro, batra­dar, bat­com­pu­ter, batcàmera, la bate­dora, el batut, la bata de fer nones... Pre­pa­rats per la batussa, la bat­ze­gada, la bata­lla? Ara cau tot el pes de Bat­man sobre els cata­lans. I dar­re­ra­ment s'havia engrei­xat. Clar, el muri­cec és l'únic super­he­roi que no té habi­li­tats sobre­hu­ma­nes. Només usa el talent, la des­tresa, la ciència, la tec­no­lo­gia, i aque­lla obsessió per fer les coses bé. Pura mor­ta­li­tat amb aro­mes de taüt per­ma­nent. Ara Bat­man som nosal­tres. Quan no hi ha super­he­rois el super­he­roi ets tu. Mira't al mirall, super­he­roi català. Ets com diu la cançó de Marc Par­rot: “El super­he­roi defen­sor de la veri­tat, / super­he­roi que sap esti­mar sense fer mal, / el campió dels cam­pi­ons a afron­tar les situ­a­ci­ons, el super­he­roi.../ Amb els meus trucs sor­prendré l'adver­sari / i dels meus ulls no hi haurà qui s'ama­gui. / Faré un escut con­tra atacs i ven­jan­ces / i ama­ga­talls on poder refu­giar-me, / i volaré en pijama i capa, / i em faré insígnies amb paper de plata, / una espasa amb un bastó i una careta de cartró.” Sí... Arre­plego l'espasa de fusta que em va fer ma padrí i vaig pin­tar de grana, l'ósset d'ulls de botó que no m'ha dei­xat mai de mirar, els cot­xets al pàrquing de capsa de cartró, la bici­cleta pela­ge­nolls que em feia volar, els flo­ta­dors de pis­cina que pro­te­gia dels rosers, els nos­tres cuit i ama­gar i aquells xis­cles d'hora de bere­nar... Ho tinc tot desat. Tot està com el pri­mer dia. Ho he cui­dat sem­pre. És tot el que tinc. Perquè, super­he­rois, només que­dem nosal­tres, i si això va mala­ment ho arra­sarà tot. Fins i tot la infància.