Superherois

Espanya celebra els 75 anys de Batman amb la rialla Joker de Pedro Sánchez i la ballaruga d'El Pingüí de Mariano Rajoy. Xampany, pistatxos i Pasodoble. L'ombra avança cap a Gotham City. Un ratpenat trompa s'estavella a la finestra de la casa de Batman per avisar-lo. Quina nata! I, total, no hi ha ningú. Catalunya no té superherois. Au, per vosaltres va el pollastre. Aquí teniu el vestit de ratapinyada, el batarang, batmòbil, batplane, batboat, batgyro, batradar, batcomputer, batcàmera, la batedora, el batut, la bata de fer nones... Preparats per la batussa, la batzegada, la batalla? Ara cau tot el pes de Batman sobre els catalans. I darrerament s'havia engreixat. Clar, el muricec és l'únic superheroi que no té habilitats sobrehumanes. Només usa el talent, la destresa, la ciència, la tecnologia, i aquella obsessió per fer les coses bé. Pura mortalitat amb aromes de taüt permanent. Ara Batman som nosaltres. Quan no hi ha superherois el superheroi ets tu. Mira't al mirall, superheroi català. Ets com diu la cançó de Marc Parrot: “El superheroi defensor de la veritat, / superheroi que sap estimar sense fer mal, / el campió dels campions a afrontar les situacions, el superheroi.../ Amb els meus trucs sorprendré l'adversari / i dels meus ulls no hi haurà qui s'amagui. / Faré un escut contra atacs i venjances / i amagatalls on poder refugiar-me, / i volaré en pijama i capa, / i em faré insígnies amb paper de plata, / una espasa amb un bastó i una careta de cartró.” Sí... Arreplego l'espasa de fusta que em va fer ma padrí i vaig pintar de grana, l'ósset d'ulls de botó que no m'ha deixat mai de mirar, els cotxets al pàrquing de capsa de cartró, la bicicleta pelagenolls que em feia volar, els flotadors de piscina que protegia dels rosers, els nostres cuit i amagar i aquells xiscles d'hora de berenar... Ho tinc tot desat. Tot està com el primer dia. Ho he cuidat sempre. És tot el que tinc. Perquè, superherois, només quedem nosaltres, i si això va malament ho arrasarà tot. Fins i tot la infància.