Can Xabanet

Quan els occi­tans s'han aco­mo­dat al res­tau­rant de Banyo­les, un vellet del grup ja no estava gaire fi. Durant la visita a Besalú havia tin­gut mareig, bas­ques... Una encar­re­gada de men­ja­dor li ofe­reix sol·lícita can­viar el menú per un peix bullit. Fins aquí tot nor­mal, qual­se­vol res­tau­rant ho hau­ria fet. L'home fa un gest de no tenir gana. Al cap d'una estona se'l veu més inquiet, sua. Pot­ser el xivarri de la tau­lada? Men­tre els cam­brers van ser­vint plats i pro­cu­rant aten­dre tot­hom, la senyora s'enduu dis­cre­ta­ment el malalt i l'aco­moda en una cam­bra pri­vada. Li fa enten­dre que no s'ha d'amoïnar, que es des­calci i s'estiri al sofà com si fos a casa seva. No vol pas una tisana? Ell no té esma ni per dir-li que no... Els res­pon­sa­bles del grup comen­cen a negui­te­jar-se. L'home no s'explica i no encer­ten a saber què li passa, però no sem­bla pas un sim­ple mareig. Els encar­re­gats se n'ado­nen. Volen que el duguem al cen­tre d'assistència primària? Pot­ser es que­darà més tran­quil... Al cap d'uns moments un d'ells ja té el seu cotxe a l'entrada (el res­tau­rant, no sé si ho hem dit, és ple de gom a gom). Arri­bats al CAP, tràmits d'ingrés, sala d'espera, un sol acom­pa­nyant a la con­sulta, la resta que s'esperi fora... El res­pon­sa­ble del grup diu a l'encar­re­gat que ja tor­na­ran en taxi, però ell s'hi nega i es queda dis­cre­ta­ment en un racó. Al cap d'una hora surt el metge i els diu que hau­ran d'espe­rar una altra hora per als resul­tats d'unes pro­ves. Un dels guies torna al res­tau­rant amb l'encar­re­gat per infor­mar el grup. El men­ja­dor s'ha anat bui­dant. Cap pro­blema si la cosa s'allarga: els des­pa­ra­ran la taula però ells s'hi poden que­dar fins que cal­gui. No, no és cap molèstia, de debò. I el guia que s'ha que­dat al CAP, que no pateixi: ara mateix li pre­pa­rem uns entre­pans. Entre una cosa i l'altra, l'encar­re­gat ha de fer tres viat­ges més d'anada i tor­nada, sem­pre dis­cret, sense fer comen­ta­ris sobrers. Sap que el seu rol, ara, és el de pont i no pas el de fals psicòleg. Final­ment, acom­pa­nya el malalt al men­ja­dor, però ni tan sols acaba d'entrar-hi per par­ti­ci­par dels aplau­di­ments. Canvi de xip i a fer caixa. Quan els occi­tans ja s'han ins­tal·lat a l'auto­car, Cata­lu­nya, el país que han visi­tat, està més valo­rada gràcies a l'elegància i pro­fes­si­o­na­li­tat del per­so­nal d'un res­tau­rant de Banyo­les.