A la tres
Ara és l'hora
Dimecres va quedar clar qui anava a La Moncloa disposat a dialogar i qui tenia l'única intenció de sentir parlar; qui havia viatjat carregat de propostes –no únicament la celebració de la consulta– i qui no tenia res a plantejar. El president Mas, amb la fermesa que li atorga saber que té el suport de la majoria de forces del Parlament, va deixar ben clar que convocarà la consulta del 9-N, i el cap del govern espanyol no va moure fitxa escudant-se en la il·legalitat de la iniciativa i confiant en el vet del Tribunal Constitucional. Res de nou a la capital de l'Estat. Han passat els mesos i a Madrid segueixen igual, sense voler creure que la convocatòria de la consulta és una cosa seriosa perquè al darrere hi ha una majoria de ciutadans que la reclamen. Aquesta majoria s'ha anat fent més gran a mesura que han passat els mesos i des de fora, en lloc de prendre's seriosament les seves reclamacions, l'única resposta rebuda ha estat un no embolcallat d'amenaces atiades des de la cultura de la por. Davant d'aquesta negativa sistemàtica a reconèixer el dret a votar s'ha anat fent feina positiva, des del govern, des del Parlament i des de la societat civil. Falten cent dies per al 9-N i el que cal és seguir treballant perquè aquesta majoria es faci sentir i segueixi creixent. L'11 de setembre serà sens dubte una jornada en què es tornarà a evidenciar el sentir majoritari del poble, una nova crida multitudinària al dret a votar. Rajoy ja pot recórrer al Tribunal Constitucional i a les instàncies que consideri, que amb això no posarà fre a les demandes dels ciutadans. La prova la té en la resposta a la sentència contra l'Estatut.
Falten cent dies per al 9-N, i fins llavors hem d'estar preparats per a les maniobres que només perseguiran torpedinar la celebració de la consulta. Ara és l'hora de mantenir-se ferms, de reclamar el dret a decidir quin país volem. I votar, votarem.