De ‘chaise longue' a gandula

Va ser a ‘La mun­ta­nya màgica' que, en la tra­ducció al cas­tellà lle­gida fa 33 anys, vaig “des­co­brir” la ‘chaise lon­gue': lite­ral­ment una butaca llarga, però pot des­criure's com un sofà en forma de cadira amb una pro­lon­gació que per­met esti­rar-hi les cames. El cas és que aquesta locució nomi­nal fran­cesa ha tin­gut una fas­ci­nació per­du­ra­ble en mi, de manera que, obvi­ant que l'horit­zon­ta­li­tat que hi prac­ti­quen els per­so­nat­ges de la novel·la de Mann es rela­ci­ona amb un repòs terapèutic, he ima­gi­nat que l'ideal d'una vida pla­ent (amb la qual lliu­rar-se a la lec­tura i el somi­eig) el rea­lit­za­ria amb una chaise lon­gue, que creia que no havia tin­gut mai. Aque­lla en la qual jau Hans Cas­torp, a la seva habi­tació del sana­tori Berg­hof, des d'on con­tem­pla un pai­satge sòlid i aus­ter que li sem­bla una pin­tura emmar­cada, és des­crita així pel nar­ra­dor: “L'estruc­tura (...) estava feta de fusta enver­nis­sada de roig terrós, i el matalàs, amb funda de cotó suau, fet en rea­li­tat amb tres coi­xins grui­xuts, arri­bava des dels peus fins a dalt del res­pat­ller. A més, hi havia sub­jec­tat mit­jançant un llaç un rodet per al cla­tell amb una coi­xi­nera de lli bro­dat (...)”. Així consta en la tra­ducció al català de Carme Gala en la qual he lle­git que tal des­cripció ho és d'una gan­dula que Hans Cas­torp con­si­dera d'una como­di­tat inu­si­tada: “per al benes­tar dels mem­bres en des­cans, no es podia tenir una cura més humana que la de l'excel·lent gan­dula”.

Així, doncs, resulta que una chaise lon­gue és una gan­dula. Deu ser una obvi­e­tat que ho sigui, però no se m'havia acu­dit iden­ti­fi­car la chaise lon­gue de Cas­torp amb una gan­dula. No sóc ningú per dis­cu­tir que Carme Gala traduís chaise lon­gue (que deu cons­tar en el text ori­gi­nal en ale­many) per gan­dula. Però l'estruc­tura d'una gan­dula, pot­ser en la seva versió més moderna i de platja o pis­cina, és d'una sim­pli­ci­tat, lleu­ge­resa i fins diria fri­vo­li­tat que em costa asso­ciar-la a una chaise lon­gue. Jo he tin­gut alguna gan­dula, però, de fet, con­ti­nuo cre­ient que mai m'he esti­rat en una chaise lon­gue per lle­gir, posem per cas, La mun­ta­nya màgica.