Andorra no és cap paradís fiscal
El cas Pujol és prou greu i transcendental per intentar complicar-lo encara més amb enganys intencionats o interpretacions poc rigoroses. Això ha passat, per exemple, amb la qüestió de definir Andorra com un paradís fiscal. Que no ho és. La majoria dels mitjans espanyols han qualificat Andorra com a paradís fiscal, condició que no té i que el govern espanyol reconeix des del febrer del 2011. En aquell moment va entrar en vigor un tractat entre l'Estat espanyol i l'andorrà que tancava els darrers dubtes que podien existir sobre el tema i que clarament situava Andorra fora de la llista de paradisos fiscals.
La definició internacional del que és un paradís fiscal no és senzilla. Pot ser un estat sencer, cas de Luxemburg, Letònia o Panamà. Pot ser, i generalment ho és, una possessió amb un estatut especial, com seria el cas de Gibraltar, de moltíssimes illes del Carib o de l'illa de Man. O pot ser una part d'un estat. Com és el cas de Delaware als Estats Units. Segons la definició internacionalment més reconeguda, el que identifica un paradís fiscal és l'existència d'una voluntat deliberada de treure profit d'una legislació fiscal molt favorable. És a dir, el paradís fiscal cerca de manera activa atreure els diners d'inversors que volen treure profit de determinades característiques fiscals. Quines?
Evidentment, uns impostos molt baixos. O fins i tot nuls. I sobretot la manca de transparència, l'opacitat fiscal. Un paradís fiscal ha de ser un lloc on quan un jutge d'un país demana informació simplement li siga negada. Pagar molt pocs impostos i saber que estàs segur respecte a les investigacions del teu propi país són les dues condicions més apreciades pels defraudadors internacionals.
Normalment, aquestes condicions van acompanyes d'altres de menys importants però també rellevants. La manca de transparència exterior sol anar associada a una manca de transparència interior –concretament a la manca de control parlamentari–. I generalment no es reclama una presència local per fer negocis. Molts estats obliguen les societats que s'hi creen a tenir un soci local però típicament aquesta és una de les coses que un paradís fiscal no fa. El cas és que cap d'aquestes condicions no es compleixen a Andorra. Amb la qual cosa dir, com han dit molts mitjans espanyols, que els Pujol tenien diners en un paradís fiscal fent referència a Andorra o és una equivocació o és un engany. Ep!, i això sense tenir en compte que per molts de nosaltres Andorra ni tan sols és l'estranger, sinó una part, l'única lliure per ara, del nostre propi país.
