Opinió

De set en set

Abans que s'acabi

Quan, després de sopar un entrepà a la ter­rassa d'un bar del poble, he dema­nat un cara­ji­llo de rom Pujol al pro­pi­e­tari, he temut que em dei­xa­ria anar alguna sentència, com les que es dei­xen anar gra­ci­o­sa­ment aquests dies a cada can­to­nada. Com sem­pre, des de fa molts anys, he dema­nat el cara­ji­llo de rom Pujol amb l'afe­gitó: “Abans que s'acabi.” Als locals ate­sos per gent gran o de mit­jana edat, del país, acos­tu­men a sin­to­nit­zar amb la com­pli­ci­tat pujo­li­ana. Als locals ate­sos per gent jove, o en procés d'inte­gració, deuen pen­sar que els cli­ents són uns maniàtics o uns incom­pre­sos sense remei de què no cal fer gaire cas.

Quan el pro­pi­e­tari del bar m'ha dit que si se li aca­bava el Pujol n'ani­ria a com­prar més perquè al seu local no pen­sava dei­xar-ne de tenir, m'he que­dat satis­fet. No ha cal­gut dir-nos res més. Men­tre em pre­nia el cara­ji­llo de rom Pujol, a les tau­les del cos­tat la gent par­lava en un volum més fort de l'habi­tual, i amb uns argu­ments tan flui­xos com és habi­tual, sobre la misèria de la família Pujol, en gene­ral, i la del pre­si­dent Pujol, en par­ti­cu­lar.

Aquests dies, una majo­ria de la nos­tra gent s'ha con­ver­tit en experta sobre la matèria pujo­li­ana. De cop i volta, molts s'han après els noms dels fills i en reci­ten les mali­fe­tes com una lle­ta­nia. És el lin­xa­ment públic i bíblic. Els indi­vi­dus, quan es tor­nen mas­ses, són més mani­pu­la­bles. Quan s'ha enge­gat la pedre­gada, ningú no es pre­gunta si té dret a tirar la pri­mera pedra.

A mi, bar­re­jar sense escrúpols Pujol i la seva família em sem­bla injust. Accepto que el pare fes nego­cis des­clas­si­fi­cats i que la dona i els fills xucles­sin el mugró de la des­me­su­rada mame­lla que els supo­sava el patri­arca. Però al Pujol pre­si­dent, amb el sou i el trac­ta­ment de MH, Cata­lu­nya no li haurà pagat mai l'apor­tació feta al país. Jo he vist Pujol sor­tint del Palau de la Gene­ra­li­tat quan la porta feia hores que era tan­cada, havent men­jat només una truita a la fran­cesa. Al mateix país en què les mas­ses jus­ti­ci­e­res es colen al metro, fan pira­te­ria a inter­net i fac­tu­ren en negre. Esperpèntic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.