Feina, horaris i privadesa

Quan el govern alemany torni de vacances es trobarà damunt la taula un projecte de llei que pretén posar fi a la cultura laboral de la total disposició. Amb aquesta iniciativa es vol evitar que els treballadors estiguin les 24 hores del dia a disposició dels seus caps, una situació que afecta, sembla, un de cada quatre alemanys. L'anomenada cultura de la total disposició perjudica la salut dels treballadors, cosa que acaba influint en el seu rendiment, i això s'ha de combatre. Aquesta preocupació és compartida pels veïns francesos, que ja fa uns mesos van aprovar una llei, aplicable al sector de les tecnologies i la consultoria, que obliga els treballadors a apagar els seus telèfons mòbils a partir de les sis de la tarda –hora en què pleguen de la feina– perquè els seus caps respectin el seu temps de descans. Dit d'una altra manera, un cop surts del despatx, ni trucades ni correus electrònics de feina.

Aquest afany per preservar l'àmbit privat dels treballadors no és, ara per ara, objecte de debat al nostre país. Aquí estem a anys llum, si bé podem aprendre dels nostres col·legues europeus. Aquí, per començar, hauríem d'establir uns nous horaris a la feina, més racionals, que permetessin conciliar la vida laboral i la familiar. Hauríem d'enterrar per sempre la mal entesa cultura del presencialisme que dóna per fet que estar-se moltes hores al despatx vol dir treballar més, quan habitualment sol ser el contrari. Tallar, en definitiva, uns hàbits que juguen en contra del nostre benestar. Només cal mirar al nostre entorn per veure que no és precisament la racionalitat el que impera en els nostres horaris: ens passem bona part del dia a la feina, destinem massa temps al dinar, passem poc temps a casa, anem a dormir a hores intempestives arrossegats per la televisió... Els nostres horaris són tot menys europeus i ja seria hora de canviar-los.