Mirar dins la pròpia tomba

Hans Car­top ha accep­tat que per­tany al “món de dalt”. Quan va orde­nar-li repòs al llit a causa de la febre, el doc­tor Beh­rens li va dir que, només de veure'l, se'n va ado­nar, però que va dei­xar que es cregués que hi era com a espec­ta­dor. Què fa l'aire de dalt? Pot curar, però, revo­lu­ci­o­nant el cos, també pot pro­vo­car que la malal­tia latent apa­re­gui. En el “món de baix” a vega­des les malal­ties es reve­len quan el cos can­via d'aires o, repo­sant, de cap­te­ni­ment. Ho he sen­tit en mi mateixa. En fi, he arri­bat al frag­ment de La mun­ta­nya màgica en què, al capítol V, Hans Cas­torp ha de pas­sar per la “màquina de raigs X” del doc­tor Beh­rens. He recor­dat el pri­mer cop que un metge, el doc­tor Bas­sa­ga­nyes, va obser­var-me els pul­mons a través dels raig X. Era molt jove. Hi vaig anar acom­pa­nyant la meva mare i vaig pas­sar per la màquina apro­fi­tant la visita. Tan­ma­teix, men­tre que la mare estava bé, va resul­tar que jo tenia bron­qui­tis. Vaig arri­bar a la con­sulta com una espec­ta­dora i vaig sor­tir-ne sabent que estava malalta.

Aquest frag­ment, però, sobre­tot ha fet que pensés en Domènec Font, que va escriure el seu últim assaig, Cuerpo a cuerpo, i ho va fer men­tre estava malalt del càncer que va matar-lo. De fet, sem­pre sen­tiré que aquest frag­ment hi està lli­gat, com suposo que també ho sen­ti­ran tots aquells que han lle­git o que lle­gi­ran un lli­bre que explora la repre­sen­tació dels cos­sos i també el seu estat (malalts, mutants, hibri­dats, fan­tas­mals) en el cinema con­tem­po­rani. Això, perquè Cuerpo a Cuerpo s'enceta refe­rint-se a la visió que Hans Cas­torp té d'una seva mà a través dels raigs X. Veient la imatge a la pan­ta­lla “va mirar dins la pròpia tomba”. Mai no hau­ria pen­sat que tin­dria la capa­ci­tat de veure-ho: “L'assumpte poste­rior de la putre­facció, va veure'l anti­ci­pa­da­ment a través de la força del raig; les carns dins de les quals es movia, va veure-les des­com­pos­tes, ani­hi­la­des, des­fe­tes en una boira insubs­tan­cial i, enmig, l'esque­let deta­llat de la seva mà dreta [...]” Ales­ho­res el nar­ra­dor de l'obra afirma que, per pri­mera vegada a la seva vida, Hans Cas­torp va arri­bar a com­pren­dre que es mori­ria.