Calendari

Era de pre­veure que seria com­pli­cat pin­tar dates en ver­mell quan s'acos­tes­sin els dies pre­vis­tos per donar el tomb al país. Avui, a vint-i-cinc dies de la Diada i vui­tanta-qua­tre del 9-N, cal espe­cu­lar sobre el calen­dari neces­sari per arri­bar al ter­mes esta­blerts pels déus i, evi­dent­ment, ini­ciar els tre­mo­lors pro­pis d'un futur imme­diat ple d'incer­te­ses. Tot és al difús ter­ri­tori fron­te­rer, quan pot resul­tar un èxit evi­dent o un fracàs impor­tant, i això posa els ner­vis a flor de pell, sobre­tot a qui es juga molt més que les gar­ro­fes.

Es sap que l'11 de setem­bre mar­carà el pri­mer d'una desena de dies molt sig­ni­fi­ca­tius, quan el Par­la­ment apro­varà la llei de con­sul­tes i pos­si­ble­ment el pre­si­dent Mas con­vo­carà la con­sulta del 9-N, men­tre entre­mig s'haurà rea­lit­zat el referèndum escocès. Després de la desena, pot pas­sar qual­se­vol cosa, però el sen­tit comú ens diu que l'èxit de con­vo­catòria de la Diada ha de tenir una importància extra­or­dinària. Per això ara ens hau­ria de pre­o­cu­par com acon­se­guir una gran mobi­lit­zació de la Via i pen­sar que amb un milió i mig de per­so­nes al car­rer, el dia 12 podrem par­lar amb més con­tundència de la con­sulta. El calen­dari ha de seguir enda­vant, difús però amb plena consciència de la força de la mobi­lit­zació ciu­ta­dana.

No fan gaire ser­vei als interes­sos naci­o­nals les dar­re­res decla­ra­ci­ons de mem­bres del govern català, tot i la raó que puguin tenir en algu­nes de les seves valo­ra­ci­ons. Fins al dar­rer moment hem de pen­sar i defen­sar que la con­sulta és pos­si­ble i que, a més, serà legal. Si algun ele­ment nou obliga a can­viar el pro­grama, ja es farà, i fins i tot és accep­ta­ble que algú tin­gui pen­sat un pla B, per moure fitxa ràpida­ment. Però, des de la rea­li­tat cata­lana, men­tre no mogui peça l'home plasma o el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, hem de tenir clar que el 9-N va a missa, perquè és festa de pre­cepte i, a més, cau en
diu­menge.

Vivim en la vola­ti­li­tat d'un calen­dari movi­ble, i els dis­per­sos con­di­ci­o­nants obli­guen a una dis­po­sició contínua, atents al dia a dia i man­te­nint la capa­ci­tat de mobi­lit­zació ciu­ta­dana. Ara, a omplir l'Onze de Setem­bre, després comp­ta­rem qui té els trum­fos. Segur, hi ha camins que no tenen retorn.