Opinió

La columna

Tancs i rocs

Davant de la imatge d'un nen desfet per les bombes, és impossible romandre impassible

Fa una colla d'anys, quan feia de direc­tor d'infor­ma­tius de TV3 i arran d'un dels recur­rents enfron­ta­ments entre Israel i l'auto­ri­tat Pales­tina, l'ambai­xa­dor jueu a Madrid es va quei­xar de l'enfo­ca­ment que donàvem a les notícies del con­flicte. Segons ell, era molt esbi­ai­xat a favor dels pales­tins i cas­ti­gava injus­ta­ment el punt de vista dels isra­e­li­ans. Final­ment va venir a Bar­ce­lona i el vàrem rebre el direc­tor de la tele de l'època i jo mateix. La reunió va començar molt tensa, amb retrets i exem­ples del pre­sumpte par­ti­disme pro­pa­lestí dels peri­o­dis­tes i cor­res­pon­sals que tre­ba­lla­ven sobre el ter­reny i des de la redacció. L'home por­tava la lliçó ben apresa, noms, imat­ges, casos con­crets, i no estava dis­po­sat a can­viar d'opinió mal­grat que ens esgar­ga­mellàvem defen­sant la feina dels pro­fes­si­o­nals de la casa. Però tot va fer un tomb quan el direc­tor li va etzi­bar: “Vostès aquesta guerra no la gua­nya­ran mai.” El diplomàtic gai­rebé cau de la cadira, però va tenir prou esma per pre­gun­tar el perquè de tan con­tun­dent afir­mació. “Perquè, en una lluita entre un tanc i un roc, el del tanc sem­pre té les de per­dre.”

Fa dies, quan el govern d'Israel es va tor­nar a quei­xar per la cober­tura que mit­jans com ara la TVE i la BBC han fet de l'última guerra, m'ha vin­gut al cap aquesta con­versa i crec que el direc­tor de TV3 tenia raó. Perquè, més enllà de les mons­tru­o­ses xifres de cadàvers que cadascú pugui posar sobre la consciència de l'altre, o de la pos­si­ble uti­lit­zació de nens i dones pales­tins com a escuts humans o de les raons històriques, polítiques i econòmiques que ava­lin cada posició, el cert és que davant de la imatge d'un nen des­fet per les bom­bes és impos­si­ble roman­dre impas­si­ble. L'afo­risme que con­ver­teix la veri­tat en la pri­mera víctima de totes les guer­res és avui en dia més cert que mai. Les pos­si­bi­li­tats de mani­pu­lació són infi­ni­tes, les fonts men­tei­xen i l'accés als fets està con­tro­lat amb seve­ri­tat. En aquest con­text, apro­xi­mar-se a la rea­li­tat objec­tiva és gai­rebé un mira­cle. I la valuosíssima guerra de la imatge la gua­nyarà sem­pre el roc enfront del tanc o, si voleu, el coet davant del drone.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia