Embolics d'agost

Abans en deien “serps d'estiu”. Ara són “embolics d'agost”. En realitat, són melons de tot l'any perquè ja fa temps que els polítics –i altres espècimens públics– van arribar a la conclusió que, si no feien un o dos faristols al dia, no eren res ni ningú. Per això la política s'ha convertit en un rondó en què s'entrecreuen declaracions i contradeclaracions sense més interès que l'espai que ocupen a la premsa. Per això també la vicepresidenta Joana Ortega va decidir dimarts no perdre l'oportunitat d'haver-se convertit en reina per uns dies sense afegir més llenya al foc de la consulta. Ortega va afirmar que si el Constitucional la suspèn, la data és revisable i ajornable. L'embeinada va donar el do del protagonisme de l'estiu a la segona fila de guàrdia de dirigents d'altres partits, que van aprofitar l'avinentesa per escorxar Convergència. Però Ortega no és d'Unió? Finalment, el president Mas va recuperar ahir tron i càrrec i va traure importància a la polèmica estèril, qualificant-la d'“embolic d'agost”. Però això no aquieta les aigües. Perquè, més enllà de les serps d'estiu, hi ha prou motius per pensar que ací pot passar de tot i en podem veure de tots els colors. Mas va fixar dues idees que haurien de prevaldre per sobre de totes les ànsies destructives i autocorrosives. La primera és que el pla A és votar el 9 i la segona és que qualsevol alternativa que l'alteri ha de ser pactada entre tots els partits que han fixat data i pregunta. Mira que és fàcil i mira que ho fan difícil.