La devaluació interna no s'atura

Polítics i economistes ens van convèncer a l'inici de la crisi de la inevitabilitat d'emprendre un procés de devaluació interna davant la impossibilitat d'aplicar la tàctica típica d'altres recessions, quan encara teníem la pesseta: la depreciació de la divisa. Ens havia funcionat molt bé, tant, que la vam repetir en diverses ocasions sense pensar que ens feia més pobres sense adonar-nos-en gaire. Ara, amb la moneda única, també ens fem més pobres, però amb la devaluació interna (baixada de salaris i de preus, amb la reducció del poder adquisitiu dels ciutadans). Allò més preocupant és la durada. Set anys després de l'inici de la recessió, la precarietat continua i no es reconquereix res d'allò que es va perdre. Així és difícil una recuperació sòlida.