Criatures fràgils de la vida

He lle­git la decla­ració amo­rosa que Hans Cas­torp, empès per l'alco­hol en una nit de car­na­val, li fa a Claw­dia Chauc­hat, la dona que tant el fas­cina i, em consta, tant fas­cina els lec­tors de ‘La mun­ta­nya màgica'. En aque­lla nit, en què el jove diu que li parla com si visqués en un somni, ella li anun­cia que a l'endemà tor­narà tem­po­ral­ment al món de baix. He con­ti­nuat lle­gint prou per saber que se'n va després de donar-li al seu ena­mo­rat un retrat sin­gu­lar­ment íntim, però, sigui pel record de la meva antiga lec­tura o per una intuïció lec­tora, espero saber-ne més coses, d'aquesta trans­missió, per escriure'n. Con­ver­sant amb Claw­dia Chauc­hat, fent seva i trans­fe­rint la defi­nició que va fer Set­tem­brini de l'heroi, Cas­torp diu que pot­ser, sim­ple­ment, som cri­a­tu­res fràgils de la vida. A ella li agrada. A mi també i me la faig meva: no som, cer­ta­ment, cri­a­tu­res fràgils de la vida? I qui no ho sigui m'ins­pira des­con­fiança i fins m'espanta.

Madame Chauc­hat es revela irònica i inci­siva. Quan Hans Cas­torp li pre­gunta què en pensa, li con­testa que és un petit bon home de bona família, un dei­xe­ble dòcil dels seus pre­cep­tors que tor­narà aviat al món de baix i obli­darà què ha dit en som­nis per aju­dar el seu país a fer-se gran i potent amb el seu tre­ball a les dras­sa­nes. Abans li haurà dit que els ale­manys són uns bur­ge­sos que, com sap tot Europa, esti­men més l'ordre que la lli­ber­tat. Se m'ha fet pre­sent que en tota la novel·la hi ha supòsits, pre­ju­di­cis i recels sobre com són els habi­tants dels països pro­pis i ali­ens. Pot­ser els supòsits i pre­ju­di­cis són uns altres, però no em sem­bla que hagin des­a­pa­re­gut. En tot cas, recordo una con­versa entre Set­tem­brini i Cas­torp en què aquest afirma que al seu país s'ha de ser ric si no es vol patir un menys­preu exer­cit amb una cru­el­tat impla­ca­ble. Hi afe­geix que, veient-ho a distància des del món de dalt, s'esgar­rifa. Sé que en sabrem poc de la seva vida futura al món de baix, però temo que, com tants de joves que van ser fràgils, con­tribuís a la potència d'un món de baix orde­nat de manera cruel i impla­ca­ble­ment exclo­ent.