Trepitjant llibres
Hi ha una foto que volta el món cultural català, espanyol i internacional. Que escandalitza a les xarxes de tots els departaments universitaris i gent en general. Una imatge que ajuda a aclarir actituds, conceptes, i a situar els protagonistes al seu lloc. La fotografia va ser presa el 19 de gener d'enguany a la Punta Targa, a la cota 481, a Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Hom HI veu un grup de requetès trepitjant diversos exemplars del llibre de Jordi Vila-Abadal i Vilaplana, El meu Montserrat interior, publicat a Pagès Editors, en una mena d'acte de fe, allunyant-lo de l'heretgia. S'hi poden comptar 18 persones adultes, 16 homes i 2 dones, i un nen. Una imatge que esborrona a qualsevol que estima la cultura i, alhora, estigmatitza la història recent del carlisme. Van amb tres banderes del Terç i una d'espanyola, gairebé tots duen la boina vermella carlina. Una veritable paròdia en mans, en aquest cas s'ha de dir sota els peus, de la història del carlisme, de la complexitat que ha viscut de la Guerra Civil ençà.
El carlisme de mANERa majoritària es va sumar a la revolta militar franquista del 1936; també s'ha de dir que fou de les primeres organitzacions i moviments que van condemnar la crueltat del franquisme poc després d'acabada la guerra, en veure la corrupció sistemàtica i l'abús en tots els paràmetres de la societat d'una dictadura sanguinària.
A la Punta Targa hi hagué el 19 d'agost del 1938 uns combats terribles, amb centenars de morts i baixes, on el Terç de la Mare de Déu de Montserrat s'enfrontava a unitats republicanes pel domini de la cota 481, unitats formades per quintes fetes a Catalunya, és a dir, que defensant o atacant la República la majoria dels contendents eren catalans que lluitaven entre si.
Anys després, a banda i banda de la Punta, en record de les víctimes, s'aixecaren símbols, creus i un viacrucis on s'instava i volia retre homenatge i memòria als joves morts. Era el camí de la reconciliació, condemnant la violència, l'esperit bel·licós per superar diferències i instant a potenciar els valors democràtics.
Si greu és trepitjar els llibres, en aquest cas d'un prestigiós intel·lectual, Jordi Vila-Abadal i Vilaplana, exmonjo de Montserrat durant 22 anys, metge psiquiatre, fundador de l'Associació d'Ajuda al Toxicòman, permanentment compromès amb la llibertat i la justícia social, autor d'una nombrosa obra professional, alhora que historiador rigorós; molt més greu és saber que la continuació de trepitjar els llibres és cremar-los, com feia la Inquisició, el nazisme o el franquisme.
Encara per agreujar el fet que denuncia la imatge, és saber que entre els fotografiats iconoclastes de la cultura un és fundador de la recent Societat Civil Catalana, un fosc ens que viu gràcies a la respiració assistida de l'espanyolisme més antidemocràtic. I, per si no n'hi hagués prou, alhora és cap d'estudis –no diré el nom per no perjudicar– d'una universitat catalana.
Tothom pot pensar com vulgui, és la llei primera del país lliure que volem construir, però mai acceptarem trepitjar o destruir llibres, cremar-los, fer el joc a valors d'extrema dreta, i, sigui dit de passada, tampoc caurem en la trampa d'un carlisme sectari minoritari, una pàgina de la nostra història, massa sovint segrestada per gent que més de set dècades després encara no ha superat la nostàlgia del franquisme i no s'ha encaminat com ha fet el carlisme català vers una societat moderna, lliure, plural i democràtica.
