De quina regeneració parlen?

Els dos partits majoritaris –per ara– a l'Estat espanyol no s'han cansat de repetir en els darrers mesos la necessitat d'abordar una regeneració democràtica per tal de recuperar la confiança dels ciutadans. Els casos de corrupció i el descontentament cada cop més gran dels partits envers els partits tradicionals ha fet encendre les alarmes davant la possibilitat que forces emergents com ara Podem els restin representativitat. Davant d'això ara ens cau a sobre una allau de mesures per corregir, asseguren, els errors del sistema, per posar remei al que ells consideren que ha degenerat. Per part del PP parlen de reformar la llei electoral per incorporar l'elecció directa dels alcaldes, revisar el nombre d'aforats, canviar el règim econòmic dels partits... mentre que des de la nova direcció del PSOE s'apunta la necessitat reformar el sistema de nomenaments dels òrgans constitucionals, d'aprovar una nova llei de partits que reguli el seu finançament, la designació democràtica dels candidats... Aquests serien, al seu parer, alguns dels errors del sistema. En el diagnòstic podríem coincidir, sobre com posar-hi remei, no tant. La vicepresidenta espanyola Sáenz de Santamaría afirmava divendres en defensar l'elecció directa dels alcaldes que el que pretenen amb aquesta reforma no és altra cosa que respectar la voluntat del veí.

Doncs apliquin aquesta mateixa màxima a la demanda del poble català i respectin la voluntat del veí de poder votar sobre el seu futur. Això sí que és regeneració democràtica. O no és una degeneració del sistema impedir als ciutadans que puguin celebrar un consulta sota l'empara d'una llei que s'ajusta a la Constitució segons ha dictaminat el Consell de Garanties Estatutàries? Amb quina autoritat moral parlen de regeneració democràtica quan són ells mateixos els que impedeixen l'exercici d'un dret democràtic?