Les Canàries obren un altre front
No passarà de moment, però el govern espanyol faria bé de preocupar-se pel que està passant a les illes Canàries. L'executiu de Madrid ha impulsat unes prospeccions petrolieres de Repsol a la costa de Lanzarote i Fuerteventura i la reacció de la societat i els polítics canaris ha estat més que notable.
El projecte sembla que és una mena de Castor, com el de Vinaròs. Un projecte que en realitat no val per a res, excepte perquè una gran companyia puga moure els seus diners. Els principals accionistes de Repsol (CaixaBank i Sacyr), fins i tot, sembla que han explicat al govern espanyol que no tenen un gran interés a fer aquestes prospeccions i poc menys que han vingut a dir que les fan com obligats. La batalla política que s'hi ha desencadenat, però, és notable.
El president de les illes, Paulino Rivero de Coalició Canària s'ha revoltat i ha decidit convocar un referèndum sobre les prospeccions. De fet, ha arribat a amenaçar Espanya amb trencar relacions. Que el ministre del ram siga el seu gran opositor del PP canari, supose que no ajuda gens.
Una problemàtica complexa
La qüestió, però, és que les prospeccions poden obrir una problemàtica molt més complexa. D'una banda, perquè hi ha l'embrió d'un conflicte internacional a gran escala. El Marroc i l'Estat espanyol no han delimitat la frontera marítima mai i els camps on es vol perforar són tan a prop dels marroquins que podria ser interpretat com una forma de robatori. A prop, a més, de les sempre conflictives aigües de la República Àrab Saharauí Democràtica, ocupades pel Marroc.
I d'una altra hi ha el ressorgiment de l'independentisme canari. A Fuerteventura i Lanzarote, precisament, els nacionalistes són la força majoritària; de fet, ho són a tot arreu excepte a Gran Canària (PP) i a La Gomera (PSOE). L'arbitrarietat i la frivolitat de les prospeccions, que posen en perill el turisme, pot desencadenar una queixa notable sobre el centralisme espanyol que a les Canàries prendria una dimensió especial. Perquè són un territori africà que l'Organització per la Unitat Africana (OUA) encara considera per descolonitzar.
Efectivament, l'OUA va posar Canàries en la llista de territoris per descolonitzar, durant la Transició i a instància de l'MPAIAC, i allà s'hi ha quedat. Per complicar-ho tot una mica més, el Marroc no és membre de l'OUA (actualment es diu Unió Africana) pel suport de l'organització que agrupa tots els altres estats africans al poble saharauí.
Les condicions per a un embolic major són, doncs, totes. Els nacionalistes canaris exigeixen un referèndum que Madrid ha d'autoritzar en plena batalla pel 9-N i des de fora hi ha tot de gent observant i atenta.
