L'hora de la Victòria

res-cents anys després de perdre les seves llibertats, Catalunya viu de nou un moment clau de la seva història, el de la recuperació de la seva sobirania nacional. Haurà estat un llarg període de submissió que, malauradament, l'arribada de la democràcia no ha arreglat. La intolerància i la incomprensió espanyoles cap a la diversitat cultural, econòmica i lingüística de Catalunya han persistit sempre i, fins i tot, s'han agreujat en els últims temps. El procés fallit de l'Estatut, l'espoli fiscal sense aturador i el menyspreu cap a la llengua i la cultura han carregat de raons una majoria dels catalans, disposats, ara sí, a fer un pas definitiu per recuperar les llibertats perdudes. Aquest Onze de Setembre, quan honorarem més que mai els herois caiguts en aquella Barcelona assetjada a sang i foc, tornarem a dir al món que els catalans no hem perdut la nostra identitat, malgrat haver hagut de superar mil i una dificultats i haver estat víctimes d'una llarga i continuada repressió.

Tres-cents anys després, Catalunya vol fer via i ho vol fer de manera democràtica; expressant la seva voluntat a les urnes en un referèndum. Malauradament, però, a l'altre costat els dirigents espanyols demostren estar ben poc adaptats als costums democràtics i continuen negant-nos el dret a decidir el futur del país votant. Un dret que és ben legítim i que, per força, haurà de passar pel damunt d'alguns dels instruments jurídics espanyols, creats, justament, per impedir que l'exercim.

Vénen moments molt decisius i, naturalment, plens d'incerteses. També amb molts factors en contra, i no només des d'Espanya. Per això cal, més que mai, unitat d'acció. La mateixa unitat que demostrarem de nou per la Diada i que ens ha de portar a votar el 9 de novembre vinent. Només amb la unitat de la societat civil i dels partits polítics aconseguirem que el món ens faci cas. Tres-cents anys després d'una dolorosa derrota ha arribat el moment de la victòria.

T