Radiografia del 9-N

El pro­per dia 11 de setem­bre tot­hom tindrà una radi­o­gra­fia de l'estat en què es troba el procés que desem­boca en el 9-N. Fins ara tenim dades sobre el nom­bre d'ins­crip­ci­ons, els trams més o menys buits, les zones que ja estan ple­nes a ves­sar i que donen idea de les pro­por­ci­ons del pro­jecte, o els auto­cars que han estat con­trac­tats per dur fins a Bar­ce­lona la gent d'arreu que vol par­ti­ci­par en la cons­trucció de la gegan­tina V.

Amb un pro­ce­di­ment d'ins­cripció força embo­li­cat (vull ima­gi­nar que per tenir dades fefa­ents quan es comenci a posar en entre­dit si hi havia més o menys per­so­nes cosint la con­so­nant sobre l'asfalt), l'orga­nit­zació diu que ha acon­se­guit igua­lar les que es van pro­duir per a la cadena humana, i es pot espe­rar que en siguin mol­tes més arros­se­ga­des pels ins­crits, per l'ambi­ent gene­ral, per la mateixa força psi­cològica d'un esde­ve­ni­ment d'aques­tes dimen­si­ons i sim­bo­lisme.

La intenció de cadascú en par­ti­ci­par a la V pot ser molt diversa, però sens dubte a la lle­tra que es dibui­xarà sobre les dues grans vies bar­ce­lo­ni­nes fins a tro­bar-se a la plaça de les Glòries hi haurà un eix comú: a mesura que la intran­sigència de qui diu ser pre­si­dent de tots s'ha fet més i més palesa, la volun­tat (amb V) de la gent de mani­fes­tar el seu can­sa­ment per una situ­ació blo­que­jada ha anat ali­men­tant cada cop amb més ànimes un pro­jecte que per molt que la política esti­gui rao­na­ble­ment interes­sada a con­duir-ho ha anat més enllà de les pos­si­bi­li­tats del sis­tema tal com el conei­xem: la gent, per poder dir el que vul­gui, majo­ritària­ment vol ser pre­gun­tada. De fet, quan Rajoy, que diu que la sobi­ra­nia és de tot­hom i que és tot­hom qui ha de deci­dir en aquest assumpte, imme­di­a­ta­ment després d'això no con­voca un referèndum per saber què en pen­sen a Sòria i a Lleida, és perquè creu que a Cata­lu­nya no està pas­sant res de par­ti­cu­lar, que el resul­tat de l'hipotètic referèndum seria homo­geni a Cata­lu­nya i a Anda­lu­sia. Creu, en fi, que tot això no és més que la fugida cap enda­vant d'uns traïdors que volen dis­treure la gent de la penúria que ha pro­vo­cat la crisi.

Per tot això i tan­tes més coses la V és la radi­o­gra­fia del 9-N. Tenim al nos­tre abast posar davant de Rajoy i del món la prova vivent que el que està suc­ceint no està gover­nat per ningú. Perquè mal­grat l'evidència que res hau­ria estat ver­sem­blant sense el pre­si­dent Mas, dem­peus sota la pressió colos­sal dels avi­sos a nave­gants que van llançant des de Madrid en forma de pro­ces­sos i inves­ti­ga­ci­ons jus­tes o injus­tes, això va més enllà de les per­so­nes con­cre­tes, far­cit com ho ha estat de tanta gent anònima donant part del seu temps per fer pos­si­ble l'orga­nit­zació d'un esde­ve­ni­ment d'aquesta com­ple­xi­tat i abast. La V és la prova del cotó fluix: la demos­tració de la capa­ci­tat d'una comu­ni­tat de fer-se sen­tir amb exem­pla­ri­tat i sense recança, d'ajun­tar sota el mateix parai­gua ide­o­lo­gies diver­ses, per un moment una sola veu (també amb V), que diu que Vol Votar. Si, com sem­bla, la radi­o­gra­fia mos­tra de manera acla­pa­ra­dora aquesta volun­tat, Rajoy haurà de pren­dre bona nota de la impre­vi­si­bi­li­tat en la reacció popu­lar, si el dia 9 de novem­bre li passa pel cap, com va dir la vice­pre­si­denta Sáenz de San­ta­maría, emprar tots els meca­nis­mes de què dis­posa per fer impos­si­ble la votació.

SÓc de l'opinió que aquí i allà ha d'estar tot­hom interes­sat a ana­lit­zar aquest pro­per 11-S, i crec que de fet tot­hom ho està, ho digui o no: la bate­ria mediàtica s'ha posat en marxa en ambdós bàndols per recor­dar, exhor­tar, cri­ti­car, adver­tir, supli­car, i fins i tot vati­ci­nar què suc­ceirà ales­ho­res. Hom sap que en aquesta V es juga el futur del 9-N, perquè és incom­pa­ra­ble l'esforç que allò supo­sarà en relació amb la festa con­vo­cada per l'11-S.