Radiografia del 9-N
El proper dia 11 de setembre tothom tindrà una radiografia de l'estat en què es troba el procés que desemboca en el 9-N. Fins ara tenim dades sobre el nombre d'inscripcions, els trams més o menys buits, les zones que ja estan plenes a vessar i que donen idea de les proporcions del projecte, o els autocars que han estat contractats per dur fins a Barcelona la gent d'arreu que vol participar en la construcció de la gegantina V.
Amb un procediment d'inscripció força embolicat (vull imaginar que per tenir dades fefaents quan es comenci a posar en entredit si hi havia més o menys persones cosint la consonant sobre l'asfalt), l'organització diu que ha aconseguit igualar les que es van produir per a la cadena humana, i es pot esperar que en siguin moltes més arrossegades pels inscrits, per l'ambient general, per la mateixa força psicològica d'un esdeveniment d'aquestes dimensions i simbolisme.
La intenció de cadascú en participar a la V pot ser molt diversa, però sens dubte a la lletra que es dibuixarà sobre les dues grans vies barcelonines fins a trobar-se a la plaça de les Glòries hi haurà un eix comú: a mesura que la intransigència de qui diu ser president de tots s'ha fet més i més palesa, la voluntat (amb V) de la gent de manifestar el seu cansament per una situació bloquejada ha anat alimentant cada cop amb més ànimes un projecte que per molt que la política estigui raonablement interessada a conduir-ho ha anat més enllà de les possibilitats del sistema tal com el coneixem: la gent, per poder dir el que vulgui, majoritàriament vol ser preguntada. De fet, quan Rajoy, que diu que la sobirania és de tothom i que és tothom qui ha de decidir en aquest assumpte, immediatament després d'això no convoca un referèndum per saber què en pensen a Sòria i a Lleida, és perquè creu que a Catalunya no està passant res de particular, que el resultat de l'hipotètic referèndum seria homogeni a Catalunya i a Andalusia. Creu, en fi, que tot això no és més que la fugida cap endavant d'uns traïdors que volen distreure la gent de la penúria que ha provocat la crisi.
Per tot això i tantes més coses la V és la radiografia del 9-N. Tenim al nostre abast posar davant de Rajoy i del món la prova vivent que el que està succeint no està governat per ningú. Perquè malgrat l'evidència que res hauria estat versemblant sense el president Mas, dempeus sota la pressió colossal dels avisos a navegants que van llançant des de Madrid en forma de processos i investigacions justes o injustes, això va més enllà de les persones concretes, farcit com ho ha estat de tanta gent anònima donant part del seu temps per fer possible l'organització d'un esdeveniment d'aquesta complexitat i abast. La V és la prova del cotó fluix: la demostració de la capacitat d'una comunitat de fer-se sentir amb exemplaritat i sense recança, d'ajuntar sota el mateix paraigua ideologies diverses, per un moment una sola veu (també amb V), que diu que Vol Votar. Si, com sembla, la radiografia mostra de manera aclaparadora aquesta voluntat, Rajoy haurà de prendre bona nota de la imprevisibilitat en la reacció popular, si el dia 9 de novembre li passa pel cap, com va dir la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, emprar tots els mecanismes de què disposa per fer impossible la votació.
SÓc de l'opinió que aquí i allà ha d'estar tothom interessat a analitzar aquest proper 11-S, i crec que de fet tothom ho està, ho digui o no: la bateria mediàtica s'ha posat en marxa en ambdós bàndols per recordar, exhortar, criticar, advertir, suplicar, i fins i tot vaticinar què succeirà aleshores. Hom sap que en aquesta V es juga el futur del 9-N, perquè és incomparable l'esforç que allò suposarà en relació amb la festa convocada per l'11-S.
