Contra la ‘tonteria'

El nom de la nova biblioteca pública de Girona serà Carles Rahola, “tot un símbol d'integritat, cultura i noblesa”, en paraules escrites a aquest diari per Eva Vàzquez. Coincidia la lectura d'aquesta informació amb la del text inserit al seu perfil de Facebook per Isabel Marsà, companya de Jordi Vilamitjana, arran de la publicació a Eldimoni.com del recull de relats breus –La línia medul·lar–, “acabat just deu dies abans de morir –als 56 anys–, sabent que no podria veure'n l'efecte”, que l'estimat mestre de l'Institut Santa Eugènia de Girona i periodista va presentar a la darrera edició dels Premis Literaris del barri de Sant Narcís, i que es van revelar el passat 1 de juny en el marc de la festa major santnarcisenca. Vilamitjana no va guanyar aquesta edició; Sònia Sureda –amb Acords dissonants– i Núria Naval –amb Retrats– varen ser la premiada i la finalista, respectivament. Aquestes dues narracions inèdites també es poden llegir al periòdic electrònic. Rahola va escriure Contra l'invasor (nom de l'escultura de Miquel Blay) com a colofó del llibre Estudis napoleònics, el 1938; l'any següent va ser acusat de “rebelión militar” (?) per haver escrit aquest article i els de Refugis i jardins i L'heroisme; el 15 de març de 1939 va ser afusellat al cementiri de Girona, a l'edat de 58 anys. La peça, ja en bronze –2009–, de Blay, que es va instal·lar al Jardí de la Infància, va provocar aquest fragment a Rahola: “Contra l'invasor és, en aquests moments, tot un símbol, perquè, inactual com és –l'home tot nu, amb la seva virior i la seva llança de combat–, té ara plena actualitat, escauria de veure-la fosa en bronze, a plena llum [...] per tal que el poble hi veiés a tota hora l'encarnació del seu ferm voler de llibertat i de victòria.” Marsà escriu a la xarxa: “La batalla contra el càncer no és només física. S'ha de lluitar també contra aquells que no entenen la malaltia. Però, sobretot, s'ha de lluitar contra la tonteria.” Contra la tonteria. Sí! Aquí rau la línia medul·lar d'aquesta Galeria: no en teníem prou de lluitar contra l'invasor que ara, malgrat el temps, hi hem d'afegir la lluita aferrissada contra la ximpleria que –també– oprimeix. Sort, un cop més, d'en Vilamitjana, de la seva integritat, cultura i noblesa en aquest nou combat que tan encertadament descriu la Isabel. El nom de l'institut públic de Santa Eugènia serà Jordi Vilamitjana. Dijous 11 de setembre, al migdia, el recordarem a Santa Eugènia, al pregó petit de la festa major, per endevinar que, malgrat tot, amics, somriu.