La mida importa

Ha dit Artur Mas a Vicent Sanc­his en l'entre­vista a El Temps que aquí “no es tracta de veure qui els té més gros­sos” sinó de fer les coses bé. Una res­posta a la pressió d'ERC per posar les urnes el 9-N peti qui peti, que el pre­si­dent com­pleta amb aquest argu­ment: “Si la bata­lla és per veure qui els té més gros­sos, i dis­cul­peu l'expressió mas­clista, tor­nem a estar per­duts com sem­pre. Això no és una bata­lla de tes­tos­te­rona. És una bata­lla de neu­ro­nes. I d'emo­ci­ons. Jun­tes. Si això no ho ente­nem aquesta vegada, l'aca­ba­rem espi­fi­ant.” Hi estic d'acord. Calen neu­ro­nes. Sobre­tot. I emo­ci­ons. Però jo diria que també cal demos­trar qui els té més gros­sos, i dis­cul­pin també l'expressió mas­clista. Però no entre CiU i ERC. O no només. M'explico. La por juga un paper molt impor­tant en les nos­tres vides. I jugarà un paper molt impor­tant en la par­tida d'escacs d'aquesta tar­dor. La por és un fac­tor impres­cin­di­ble en la teo­ria de jocs, la que estu­dia les situ­a­ci­ons de coo­pe­ració o con­flicte entre dos o més juga­dors que han d'anar pre­nent deci­si­ons fins a la reso­lució del con­flicte. I en l'actual procés, les deci­si­ons que s'hau­ran de pren­dre amb les neu­ro­nes depen­dran també de la capa­ci­tat de fer creïbles els dife­rents movi­ments i de la por del que puguin fer els altres juga­dors. I, a vega­des, per tenir cre­di­bi­li­tat, cal fer una exhi­bició de tes­tos­te­rona. Fer por. Al final, hi haurà deci­si­ons que es pren­dran més en funció de la por que de les con­vic­ci­ons. Les deci­si­ons depen­dran de si, per exem­ple, fa més por l'Estat o fa més por la reacció dels cata­lans, a l'hora de deci­dir si es posen o no es posen les urnes. Depen­dran de si fa tanta por un Estat que ja ha lluït el cap de Jordi Pujol en una gàbia, com si fos el gene­ral Mora­gues, que és millor arri­bar fins al final perquè no hi haurà pre­so­ners. Depen­dran de si el govern, la soci­e­tat i els par­tits aca­ben fent por de veri­tat a l'Estat.