Sang o suor

Dijous pas­sat, al tram 66 de la V bar­ce­lo­nina, sota un sol des­pi­e­tat, tots portàvem les samar­re­tes regla­mentàries (el dis­seny gràfic de les quals, siguem sin­cers, no era del tot pre­mi­a­ble) i tots suàvem com Charl­ton Hes­ton a Ben Hur. De tant en tant jugàvem amb unes pilo­tes enor­mes deco­ra­des amb les parau­les sí-sí o admiràvem el gegant que recor­ria tota la Gran Via o bé els cas­tells que es feien just davant nos­tre, men­tre uns helicòpters sus­pe­sos al cel blau clar ho fil­ma­ven tot. La meva com­pa­nya em va pre­gun­tar: “En quin altre país es faria una cosa així?” i la res­posta és, és clar, cap ni un. Només ho fem nosal­tres, per demos­trar les nos­tres ganes ja incom­men­su­ra­bles —o majo­ritàries, si més no— de sor­tir de l'estat en què vivim.

Segons totes les fonts, érem un milió vuit-cen­tes mil per­so­nes; i vam aca­bar sor­tint als mit­jans de comu­ni­cació de França, Espa­nya, Angla­terra, els Estats Units, Ale­ma­nya, l'Ori­ent Mitjà, el Japó, Argen­tina, Itàlia, Por­tu­gal, Bra­sil, Tur­quia, Euskadi, Noru­ega, Txèquia, Holanda i Rússia.

Ah, Rússia. Una amiga nos­tra ucraïnesa que viu a Bar­ce­lona acaba de visi­tar el seu país. Allà la gent viu, diu, en un estat per­ma­nent de basarda i incer­tesa. Estan mobi­lit­zant tots els joves, el seu germà inclòs. L'exèrcit gai­rebé no té prou uni­for­mes i les seves armes són anti­qua­des. Va conèixer un sol­dat que estava de permís a Kíev, però que tenia família a la zona dita pro­russa, inclo­ent-hi un nebot seu les parts del cos del qual havia hagut de reco­llir després d'un bom­bar­deig “rebel” fet amb armes de tec­no­lo­gia punta. El sol­dat amb prou fei­nes podia par­lar, de tan trau­ma­tit­zat que estava, però mal­grat això, al cap de tres dies havia de tor­nar a una guerra que exis­teix, en bona part, perquè els que desit­gen can­viar la fron­tera —sobre­tot, els mili­tars rus­sos i el seu cab­dill— no volen ni sen­tir par­lar de votar. Com el senyor Rajoy, ara que hi penso, mal­grat la nos­tra mani­fes­tació indub­ta­ble­ment espec­ta­cu­lar i impe­ca­ble­ment pacífica.