Cat escaldat, aigua tèbia tem
El mercat dels encants
Tants anys de peix al cove han convertit els catalans en esclaus d'un estereotip: som fàcils de comprar. Diaris espanyolistes afirmen que el govern espanyol està convençut, després de la trobada Mas-Rajoy, que al president se li passarà la dèria nacionalista. Creuen que amb quatre quincalles poden tenir contents els catalans que els visiten per demanar a l'Estat que autoritzi la consulta.
Diu certa premsa madrilenya que l'estratègia de Rajoy consisteix a erosionar el procés negant-nos la consulta, mentre de sotamà negocia amb Convergència, sobretot amb Unió, acords per a totes les qüestions que enfronten els dos governs.
Es tracta de dilatar el procés per fer-lo podrir, mentre es donen arguments als negociadors catalans que es trauran sucoses contrapartides per a Catalunya. Això sí, el PP demanarà a CiU que li faci costat en la reforma de la llei electoral.
Potser a Madrid s'ho creuen, però cap polític català sobiranista pot pensar que el govern espanyol pot fer-nos una oferta creïble. L'historial d'incompliments és tan llarg que el mateix govern de CiU va presentar el 2013 un memorial de greuges que inclou promeses incomplertes i estratègies per erosionar l'autogovern.
Com deia el revolucionari cubà José Martí:
“La llibertat costa molt cara, i cal, o resignar-se a viure'n sense, o decidir-se a comprar-la pel seu preu.”
Militars sense paraula
Això de no complir els compromisos està molt arrelat en els gens dels mandataris espanyols. En tenim exemples, fins i tot, del 1714. Tot i que Barcelona va caure en mans borbòniques l'11 de setembre, la capitulació de la plaça no es va produir fins al 13 de setembre, moment formal de l'entrada de les tropes de Felip V a la capital de Catalunya.
Els defensors de Barcelona no acceptaven la rendició incondicional i van negociar amb el cap militar borbònic, l'anglès duc de Berwick, les condicions per entregar les armes amb dignitat. Un document testimonia que se'ls va prometre deixar amb vida tots els barcelonins, i permetre'ls viure com abans. Així mateix, el cap dels borbònics prometia que no hi hauria pillatge i que als militars vençuts no se'ls manllevaria la vida.
L'acord, signat el 12 de setembre, va donar via lliure als borbònics a entrar l'endemà. Si bé la ciutat no va ser saquejada, no es va respectar la vida i la llibertat dels defensors de Barcelona. Tampoc es va poder tornar a viure com abans. Part de la Rivera va ser enderrocada.
Els borbònics van fer bona la màxima de Baruch Spinoza:
“Concloem, doncs, que el pacte no pot tenir cap força, sinó en raó de la utilitat; suprimida aquesta, se suprimeix ipso facto el pacte i queda sense valor.”
