‘Downton Abbey'

Entre la Primera Guerra Mundial i abans d'esclatar la Segona, el món va canviar d'una forma lenta però que mai tornaria a ésser la mateixa. La família propietària de la magnífica mansió del temps del rei Jordi V, anirà heretant sense que a penes les coses canviïn.

Ens trobem en una d'aquestes sèries d'una gran producció, en la qual es té cura del més mínim detall; de fet, més que explicar-nos les trames de les famílies, el que ens transmet és una pintura destinada a pertorbar-se en ella mateixa.

La família està dividida com és tradicional entre els criats, amb totes les seves atribucions i que també gaudeixen d'abundant aliment provinent dels cellers i de les terres que envolten la casa senyorial, i la pròpia família.

Tanmateix l'entrada de la industrialització farà que de no fer canvis radicals, els latifundistes busquin altres formes de producció, que arrodoniran amb enginys com ara la màquina de vapor. Allò que s'ha anomenat la primera industrialització.

D'altra banda, tots els personatges, des dels més humils fins als nobles, es troben en un punt d'incertesa. Tots estan segurs que les coses no podran tornar a ésser com abans, sobretot després de les terribles batalles, però no són capaços d'imaginar-se com serà el seu futur.

Un dels personatges que viuen amb angoixa els canvis és la cuinera. Sent com un afront que li portin una batedora; més endavant veu horroritzada que li instal·len una cambra frigorífica perquè es guardi més temps el gel. La pobra dona pregunta a Mr. Lady si a partir d'ara també hauran de fer-se portar el menjar i els diaris a casa i ja no hi haurà res pels carrers. Sembla que només aquesta humil dona preveu els gran canvis de les següents generacions.

El protocol, allò que els assegura un lloc estable a la terra i que fins ara no s'havia tingut mai en compte comença a decaure, fruit dels nous models de negoci que deixen una mica perplexos, per les noves formes adquirides.

‘Downton Abbey' és el testimoni d'aquestes grans cases de camp que no desitgen una altra cosa que existir per sempre més. El que passa és que els fets provocats per la Segona Guerra Mundial, l'empobriment d'Anglaterra, el càstig, els bombardejos, portaran uns canvis dràstics que donaran lloc definitivament a la industrialització, deixant les estampes de les cases mig arruïnades.